Contrareformes (1)

La Llei de l’Avortament

Fa un parell de números d’aquesta revista, ja vaig tocar el tema una mica de passada. Pot ser em repeteixo una mica. No m’importa. El tema te una entitat que justifica la insistència en el seu tracte.

El govern del PP vol reformar la llei de l’Avortament. Més ben dit, vol fer una contrareforma i ja no se si he perdut el compte de les que porta i te in mente. Alguna de les contrareformes, te com excusa la crisi –només com excusa- però el gruix respon a un pla perfectament organitzat per la dreta. Ras i curt és una contrareforma integral d’allò que a poc a poc (molt a poc a poc i amb avanços molt tímids) s’havia aconseguit els últims trenta anys.

Enric Duran In Memoriam

El dia 10 d’agost ens va deixar l’Enric Duran. Una persona molt especial per a alguns de nosaltres. Excel·lent tècnic en comunicacions –possiblement el millor en aquestes comarques pel que fa a telegrafia- i com s’acostuma a dir i mai millor dit, Bona Gent. Autodidacta de la guitarra i cantant incombustible d’havaneres, jotes i ranxeres, en deixa molts records i ensenyances a dintre i a fora de la feina.

Enric Duran per sempre. La terra te sigui lleu company.

La crida de La Quera: Que hi ha algú?

La Quera va florir el 14 d'abril passat en plena primavera. Des del primer dia, el setmanari va aparèixer als quioscos amb la voluntat d'oferir a les terres de Lleida un nou mitjà de comunicació, amb l’esperit crític i l'humor com a principals eines d'expressió. Malgrat ser conscients de la difícil conjuntura econòmica, política, social i cultural, La Quera arrenca empesa per la necessitat latent a Ponent d'una alenada d'aire fresc en el camp de la informació i de l'opinió.

Vil Rodolfo Martin Villa

No puc per menys que tornar a insistir en mostrar la meva profunda indignació, al veure com donen espais d’expressió a aquest individu vil. Espais que utilitza per a pontificar sobre el seu pas per la direcció del aparell franquista d’anulació del sindicalisme i molt especialment del Sindicalisme Revolucionari.

Mercenari al servei del sistema liberalitzador, per espoliar del Sector Públic totes les industries productives.

Sens dubte, diu molt –però que molt- poc del diari El País


Clica per veure l'article

EL PAÍS – Catedráticos de lo público

Cinco españoles curtidos en política – Miquel Roca, Rodolfo Martin Villa, Francisco Rubio Llorente, Julián Ariza y José Ángel Cuerda- defenderán en las próximas semanas en EL PAÍS la acción política frente al desencanto actual.

Parece mentira que un individuo de la calaña de Rodolfo Martin Villa, tenga audiencia en determinados medios que se auto adjudican la máxima de adalides de la prensa democrática. Una vez más –y van muchas- al vocero autodefinido como el diario de la democracia, se le ha visto el plumero.

En todo caso, es individuo, del que me repugna incluso escribir su nombre, fue uno de los máximos brazos ejecutores de la política criminal del último periodo de la cruenta dictadura franquista.  Proclamó –sin temblor en la boca- a los cuatro viento que el se cargaría al movimiento anarcosindicalista. Hay que decir que casi lo consigue y desde luego le hizo una herida grave.  Ya en los primeros días después de la muerte del dictador, se alineó –y fue uno de los destacados- con los que idearon la transición de tal manera que no perdieran las prebendas conseguidas.  Él fue uno de los más brillantes ideólogos de esa transición que hoy todavía estamos pagando.

Después ha ido pasando,  aún está en ello, por varias de las grandes empresas públicas del país. Podemos imaginarnos con que objetivo.

Me faltan calificativos ante tanta vileza. ¿Y qué todavía tenga audiencia en espacios públicos? Vergonzoso

Audiències Públiques a Lleida

Sense massa rebombori, en un raconet de pàgina del diari Segre, publiquen l’a probació per part de la Paeria del que sembla que serà l’estructura de les Audiències Públiques a Lleida (el Reglament de Funcionament) Les primeres seran el proper mes de setembre (24 i 25) i els temes el Museu Morera i Les Basses d’Alpicat.

Ho fan a l’estiu, sense massa soroll. Per què? No interessa la participació? Fa quatre dies aquesta formula de participació es negava. De fet els impulsors del debat sobre el Museu Morera han demanat l’ajornament, per poder fomentar la participació.

Tindrem que estar al cas al mes de setembre, com es du a terme aquests tipus de consultes. Confiem que no sigui un miratge produït per la calor estival.

La CUP de Lleida, que ha estat la impulsora de l’Audiència Pública sobre les Basses, ha creat un blogg monogràfic al voltant del tema.

Us deixo l’enllaç:

Cliqueu aqui per accedir al Blogg

La Paeria reacciona?

Ves per on que la Paeria sembla que ara fa cas d’algun suggeriment que fa pocs dies vaig publicar i fer córrer a la xarxa. Suposo que es casualitat però. És un petit detall –que no per petit s’aprecia menys.

En els darrers dies han ampliat els espais d’aparcament de motocicletes –han pintat ratlletes- a la zona de Rambla Ferran. Amb unes poques més –val més que sobri que no que falti- tot quedaria, allò que diuen “arregladet”.

Tot plegat en l’àmbit municipal és un camí molt llarg. Hi som?

La Mani del 19 Retallada a la Premsa local

El dia 19 varem tornar a sortir al carrer. Un cop més els mitjans de comunicació mass media de Lleida varen oferir una informació parcial, incomplerta. Un nombre important de persones van expressar la seva protesta, desmarcant-se clarament de les estructures, diguem oficials, oficialistes, derivacions del sistema que cada vegada estreta més la seva corda al voltant del coll de els/les ciutadans/es.

La realitat és més àmplia del que veiem mitjançant els òrgans de comunicació “standars”. El que ami m’agrada definir com “l’altre costat” cada dia es més i més evident. No ho podran ocultar in eternun.

Ara –com ja fa un parell d’anys- cal recuperar el concepte, l’essència  de la Vaga General, com element del inici del canvi. La Vaga General no és un punt i final, si no el començament del canvi del sistema. De la seva substitució. Una substitució, un canvi que a la força ha de ser revolucionari. No faci por l’expressió. Si no hi ha canvi revolucionari, d’aquí a no gaire tornarem a les mateixes, però pitjor.

PETIT VIDEO DE LA MANI - Clicar aqui

Noticia del diari SEGRE

MOTOS NO ?

Nou cop d’efecte de la Paeria. Ara l’objectiu son les motos. La Paeria avisa de que les Ordenances Municipals prohibeixen aparcar les motocicletes en les zones destinades als vianants. En concret la zona víctima de les amenaces és la Rambla Ferran. Un lloc en el que precisament les motos aparcades no molesten gens als vianants. El motiu de tot plegat, és fer gran ressò del nou espai d’aparcament de motocicletes al començament del carrer Del Nord (que d’altra banda no deixa de estar un tema provisional donat que està fet en un solar privat). Amb aquest nou espai diuen els que manen que a la zona hi ha 75 places senyalitzades per a l’aparcament de motos. Un recompte rapit de les motos estacionades a la zona qualsevol mati, ens dona una xifra de prop de 150 vehicles d’aquest tipus.

Senyors que manen: hi ha coses molt més importants que reprimir, castigar, prohibir en temes com ara aquest. A la Rambla Ferran, les motos aparcades NO MOLESTEN als vianants. Facin les ratlletes corresponents al terra (als laterals de la rambla) i tindran el tema solucionat, al personal content i respectuós amb les Ordenances.

Les motocicletes, agilitzen el transit, ocupen menys espai, contaminen molt menys, son més econòmiques i sostenibles.... El que han de fer, senyor i senyores que manen es estimular, incentivar l’ús dels vehicles de dues rodes en lloc de prohibir, reprimir, castigar i multar!

MOTEROS DE LLEIDA, LA LLUITA US ESPERA!!

El Ros llegeix “La Quera”?

El dia 13/07/2012 sortia al carrer el darrer núm. De “La Quera”, que portava un article meu al voltant de les Basses d’Alpicat (el podeu llegir en aquest bloc). Doncs bé, el dimarts disset, el diari Segre publicava una petita noticia en la que l’Alcalde deia que volia trobar una solució per les Basses abans d’acabar aquest mandat. De debat públic, obert a tothom res de res. Sembla que el Ros no ha acabat de llegir l’article fins el final, o com és habitual en la seva gestió, la prepotència i la absència absoluta del estímul a la participació seran el nord que guiarà qualsevol decisió.-