Des de fa uns pocs anys, una nova pràctica relacionada
amb l’obsequi, el regal lligat al factor sorpresa, s’està fent un espai
en la nostra societat. Pot ser fins i tot –amb el pas del temps- esdevindrà una
tradició. Perquè les tradicions varen tenir un inici no? No ho sé. Consisteix
en fer parelles entre persones de grups no massa nombrosos i que tinguin una
certa relació de coneixença. A cadascun se li assigna –en principi per sorteig
clar i net- un altre del grup però aquest últim no sap qui és i així
successivament. Hi ha variants però la més coneguda és la que el primer ha de
fer un regal al seu aparellat. És una mena d’embolic. És L’Amic Invisible. La
vaig conèixer per les meves filles quan eren més petites (no fa gaire d’això).
Aquesta curiosa juguesca ha fet fira a molts grups
humans. Pot ser va començar a les escoles de primària però s’ha estes per tot
arreu: grups d’amics, a la feina, als clubs de la “tercera edat” i fins
i tot a la família! És ben curiós. No fa gaire encara s’aprofitava la
cagada del troc de nadal o els reis mags de l’orient per a fer
algun present a la nostra parentela més propera, que molt sovint consistia en
cobrir alguna necessitat de complements tèxtils tipus calçotets, mitjons o
corbates pels mascles i colònia, perfum o bijuteria per les femelles. És clar
que el valor de tot plegat anava en consonància amb l’escenari
socioeconòmic de la familia-grup. Ah! Amics lectors i lectores ara la qüestió
està en quina capacitat econòmica tindrà el nostre Amic Invisible. També –i a
la inversa- pot ser fins i tot cruel; coma ara: m’ha tocat el sogre,
doncs un espanta-sogres i va que vola. Us faríeu creus de les reaccions que
provoca aquesta juguesca. Ara amb tot això dels xats, xarxes, uatsaps i demés
tecnologies, es munten grups específics en els que components expressen les
seves necessitats a veure si l’Amic Invisible de torn te la sensibilitat i els quartos
per acontentar-nos. Ja som al cap del carrer. Ara ja no fan carta als reis sinó
a l’Amic Invisible. És aquesta la senyal del canvi? Ara els
nadons vindran de fàbrica amb un Amic Invisible??
Que voleu que us digui, no sé que és millor. Be, jo que
em considero republicà, no m’acabo d’imaginar als nens petits fent una carta a l’Amic Invisible.
Tot plegat, donem-ho per bo perquè velles o futures tradicions sempre existiran
i si no les hauríem d’inventar. Avui per avui el que m’agradaria és que
formuléssim desitjos als amics (o enemics que són majoria) per tal de millorar
la nostra vida quotidiana i fins i tot futura. Res a fer pel moment. Caldrà
lluitar per obtenir allò que vulguem.
Hola lectors que sou de paper. Si, perquè encara ni ha
no?. Sembla, però, que amb l’alta velocitat a que tot avança, això del paper deixarà
de ser el suport físic de les lletres. Quedarà per a col·leccionistes, per
amants i tresorers de literatura. Les properes generacions veuran com a relíquies
del passat, fotografies de biblioteques, prestatges plens de llibres de ca els
avis, les paradetes d’antiquaris de 