CROMRACISME

 

Era un dia qualsevol de l’any 2000.25.45 del IX tram de la història. Al assentament de Iridi Breco i Tanyes feien les rutinàries tasques de manteniment al sector Beta. Reposició de peces de transmissió. Eren unitats de la classe PMS-1355.

-Tanyes: T’has fixat en les unitats que sembla que volten pel poblat d’Heli?

-Breco: Sí. Semblen vingudes d’un altre illa.

-Tanyes: Cada dia n’hi ha més.

-Breco: he de demanar al Topluni que coi vol dir aquesta instal·lació de nous individus.

 

Topluni era un tipus de classe PMS-135. Els que tenien encomanades tasques més qualificades. En general eren sobre tot supervisors. Sortien de la Inforuniversitat amb grau primari. Programaven els torns de treball i mesuraven la qualitat de feina dels PMS-1355.

Ganepa

A la tarda, quan la Diora, unitat de tipus PMS-814 per a tasques primàries, poc qualificades (tenien capades algunes funcions)  passava l’aire a pressió pel sector, Tanyes y Breco van aprofitar que ja havien fet el treball de la jornada, per atansar-se a la Sala de Control del Sector on hi eren els PMS-135 i mirar de xerrar amb el Topluni. Els va rebre remugant:

-Bon dia. Si voleu algun canvi o descans, ara no tinc disponibilitat. Ja fa un temps que el ritme d’assignacions ha caigut en picat, va dir en to agre.

-No veníem pas per això. Encara que no aniria malament –va dir en Breco- alguna parada reparadora més. A aquest pas anem camí de la deixalleria!

-No us esvereu, va rondinar, o us agafarà una rampa. A veure com surt el proper informe de productivitats.

-El que volem és tafanejar sobre els nous individus que sembla van arribant al poblat d’Heli. Qui els hi va dur fins aquí?

-No us puc dir gran cosa. Ja fa temps que han aparegut. No està gens clar. Diuen que en un transport poc revisat. Sense massa soroll, van trobar alguna fot d’alimentació en desús i així alguns feien feines clandestines, sense control. Sembla que venen d’un altra illa.

-Com pot ser tan fàcil canviar d’illa? -va dir en Tanyes una mica rescalfat. Per nosaltres és molt difícil ser traslladats d’illa i quasi impossible si és continental.

-La culpa no pot ser d’altres que no siguin els PMS-100 –va dir el Breco a un pas del punt de fusió treien espurnes pels connectors. Tenen la paella pel mànec. Són els encarregats de l’ordre i el govern de les comunitats i no estan fent res de res.

Topluni un xic nerviós per com anaven els comentaris, va tancar l’ordinador i els va despatxar: au vinga aneu passant que tinc altres coses a fer.

Van marxar als seus habitacles per a fer la pausa programada inclosa l’alimentació. Aquesta pausa no evitava que els cervells continuessin actius, encara que amb menys consum.

Breco va començar a donar-li voltes en modus bucle a una de les frases del Topluni: “transports poc revisats”.  Que volia dir això? Transports fora de rutina, fora de programació? En les seves instruccions bàsiques, no figurava el concepte clandestí, és clar. Va decidir que miraria d’esbrinar alguna cosa.

Finalitzada la pausa, va tornar al seu sector laboral on va comunicar a en Tanyes el seu neguitós pensament. En Tanyes, també havia reflexionat sobre la conversa amb el Topluni. Però el seu neguit anava més lluny que el d’en Breco. Va deduir que la aparició de individus que feien feines sense tanta preparació, podia suposar que poc a poc anessin ocupant els seus llocs. El Topluni havia dit que cada dia assignaven menys unitats i demanaven els mateixos resultats, sinó més. Això era un perill per la seva estabilitat ocupacional. De manera que pot ser caldria fer alguna cosa.

A Iridi, com a tots els assentaments hi havia el sector de transports on feien la feina els PMS-4615 que eren assignats tant a superfície, com aeris i subliquids. Breco creia conservar a la agenda de contactes a un vell conegut amb el que havia coincidit en una etapa anterior: El Caniti. Estava de servei a Iridi. Breco anà al sector logístic de Iridi. Quan ja hi era, el Caniti va contactar pel GPS i van quedar en trobar-se en un àrea de trànsit. Mentre esperava, en Breco va veure alguna cosa que el va deixar esparverat. Un munt de individus molt diferents als que tenia tractats, treballaven intensament. Era fàcil deduir que es tractava dels “invasors” de que parlaven als comentaris de les xarxes. El Caniti li ho va confirmar. Eren del tipus PMS-433. Models procedents de l’illa continent de Tunra. Feia uns cicles que va arribar un transport sense full de ruta ni manifest de càrrega, que en un tres i no res va depositar els individus i va fotre el camp sense que poguessin anotar ni tan sols el número de matrícula. Alguns s’havien quedat aquí, però la majoria van continuar a d’altres poblats, no solament a Heli. També a Neó i Promea, que ara mateix en tinguem constància. Tot i que de moment no hi ha comunicacions ni instruccions al voltant d’aquest fet, hi ha el convenciment que estan arribant a altres illes.

-Com fan per subsistir?

-Resulta que –be per negligència o per falta d’organització- hi ha material obsolet que no s’ha reciclat i que utilitzen per a continuar actius. En general es tracta de fonts d’alimentació caducades. Els seus organismes encara mantenen un programari que els habilita per fer tasques primàries i poc a poc s’introdueixen en les cadenes de producció o manteniment, aprofitant la deixadesa (o no) dels supervisors. Lo que a molts ens preocupa més és que alguns aconsegueixen actualitzar les seves bases de dades.

Aquest informe del Caniti va deixar en Breco sense bits.

Va tornar treien fum i espurnes al seu sector on Tanyes acabava la jornada dels dos. Varen tractar de connectar amb el Topluni, sense èxit. En un estat de mega-bit-excitació van fer la nano-hibernació imprescindible, tot quedant per parlar a la següent jornada.

La situació era greu. La falta d’informació o la pseudoinformació que circulava per les xarxes del núvol, feia que els nostres protagonistes dibuixaren un panorama apocalíptic. Pot ser un drama superior a la gran apagada de feia 100ter cicles!. Com que el seu supervisor –Topluni- s’havia fet fonedís, li enviaren un mail- missatge demanant explicacions.