Era un dia
qualsevol de l’any 2000.25.45 del IX tram de la història. Al assentament de Iridi
Breco i Tanyes feien les rutinàries tasques de manteniment al sector Beta.
Reposició de peces de transmissió. Eren unitats de la classe PMS-1355.
-Tanyes:
T’has fixat en les unitats que sembla que volten pel poblat d’Heli?
-Breco:
Sí. Semblen vingudes d’un altre illa.
-Tanyes:
Cada dia n’hi ha més.
-Breco:
he de demanar al Topluni que coi vol
dir aquesta instal·lació de nous individus.
Topluni era un tipus de classe PMS-135. Els
que tenien encomanades tasques més qualificades. En general eren sobre tot
supervisors. Sortien de la Inforuniversitat amb grau primari. Programaven els
torns de treball i mesuraven la qualitat de feina dels PMS-1355.
 |
| Ganepa |
-Bon dia. Si
voleu algun canvi o descans, ara no tinc disponibilitat. Ja fa un temps que el
ritme d’assignacions ha caigut en picat, va dir en to agre.
-No veníem
pas per això. Encara que no aniria malament –va dir en Breco- alguna parada reparadora més. A aquest pas anem camí de la
deixalleria!
-No us esvereu,
va rondinar, o us agafarà una rampa. A veure com surt el proper informe de
productivitats.
-El que
volem és tafanejar sobre els nous individus que sembla van arribant al poblat d’Heli.
Qui els hi va dur fins aquí?
-No us puc
dir gran cosa. Ja fa temps que han aparegut. No està gens clar. Diuen que en un
transport poc revisat. Sense massa soroll, van trobar alguna fot d’alimentació
en desús i així alguns feien feines clandestines, sense control. Sembla que
venen d’un altra illa.
-Com pot ser
tan fàcil canviar d’illa? -va dir en Tanyes
una mica rescalfat. Per nosaltres és molt difícil ser traslladats d’illa i
quasi impossible si és continental.
-La culpa no pot ser d’altres que no siguin els PMS-100 –va
dir el Breco a un pas del punt de
fusió treien espurnes pels connectors. Tenen la paella pel mànec. Són els
encarregats de l’ordre i el govern de les comunitats i no estan fent res de
res.
Topluni un xic nerviós per com anaven els
comentaris, va tancar l’ordinador i els va despatxar: au vinga aneu passant que
tinc altres coses a fer.
Van marxar als seus habitacles per a fer la pausa programada
inclosa l’alimentació. Aquesta pausa no evitava que els cervells continuessin
actius, encara que amb menys consum.
Breco va començar a donar-li voltes en
modus bucle a una de les frases del Topluni:
“transports poc revisats”. Que volia dir
això? Transports fora de rutina, fora de programació? En les seves instruccions
bàsiques, no figurava el concepte clandestí, és clar. Va decidir que miraria
d’esbrinar alguna cosa.
Finalitzada la pausa, va tornar al seu sector laboral on va
comunicar a en Tanyes el seu
neguitós pensament. En Tanyes, també
havia reflexionat sobre la conversa amb el Topluni.
Però el seu neguit anava més lluny que el d’en Breco. Va deduir que la aparició de individus que feien feines
sense tanta preparació, podia suposar que poc a poc anessin ocupant els seus
llocs. El Topluni havia dit que cada
dia assignaven menys unitats i demanaven els mateixos resultats, sinó més. Això
era un perill per la seva estabilitat ocupacional. De manera que pot ser
caldria fer alguna cosa.
A Iridi, com a tots els assentaments hi havia el sector de
transports on feien la feina els PMS-4615 que eren assignats tant a superfície,
com aeris i subliquids. Breco creia
conservar a la agenda de contactes a un vell conegut amb el que havia coincidit
en una etapa anterior: El Caniti. Estava
de servei a Iridi. Breco anà al
sector logístic de Iridi. Quan ja hi era, el Caniti va contactar pel GPS i van quedar en trobar-se en un àrea de
trànsit. Mentre esperava, en Breco
va veure alguna cosa que el va deixar esparverat. Un munt de individus molt
diferents als que tenia tractats, treballaven intensament. Era fàcil deduir que
es tractava dels “invasors” de que parlaven als comentaris de les xarxes. El Caniti li ho va confirmar. Eren del
tipus PMS-433. Models procedents de l’illa continent de Tunra. Feia uns cicles
que va arribar un transport sense full de ruta ni manifest de càrrega, que en
un tres i no res va depositar els individus i va fotre el camp sense que
poguessin anotar ni tan sols el número de matrícula. Alguns s’havien quedat
aquí, però la majoria van continuar a d’altres poblats, no solament a Heli.
També a Neó i Promea, que ara mateix en tinguem constància. Tot i que de moment
no hi ha comunicacions ni instruccions al voltant d’aquest fet, hi ha el
convenciment que estan arribant a altres illes.
-Com fan per subsistir?
-Resulta que –be per negligència o per falta d’organització-
hi ha material obsolet que no s’ha reciclat i que utilitzen per a continuar
actius. En general es tracta de fonts d’alimentació caducades. Els seus
organismes encara mantenen un programari que els habilita per fer tasques
primàries i poc a poc s’introdueixen en les cadenes de producció o manteniment,
aprofitant la deixadesa (o no) dels supervisors. Lo que a molts ens preocupa
més és que alguns aconsegueixen actualitzar les seves bases de dades.
Aquest informe del Caniti
va deixar en Breco sense bits.
Va tornar treien fum i espurnes al seu sector on Tanyes acabava la jornada dels dos.
Varen tractar de connectar amb el Topluni,
sense èxit. En un estat de mega-bit-excitació van fer la nano-hibernació imprescindible,
tot quedant per parlar a la següent jornada.
La situació era greu. La falta d’informació o la pseudoinformació que circulava per les xarxes del núvol, feia que els nostres protagonistes dibuixaren un panorama apocalíptic. Pot ser un drama superior a la gran apagada de feia 100ter cicles!. Com que el seu supervisor –Topluni- s’havia fet fonedís, li enviaren un mail- missatge demanant explicacions.
Però tot plegat va precipitar-se quan van aparèixer diversos
individus PMS-433 al seu assentament i més en concret al seu sector. Com que ja
havien comunicat amb altres companys la situació que consideraven una gran
amenaça a la seva pervivència, van enviar massivament comunicats als
programadors suprems que s’ubicaven a la vila de Garón capital de Tunras, la
seva illa. Mentre decidiren mirar de boicotejar als PMS-433 mitjançant
sabotatge en els connectors. Les primeres reaccions per part dels intrusos van
ser de por perquè no entenien quin mal feien. Breco, Tanyes i
companyia van anar augmentant la violència sense més raonament.
Unes jornades després va aparèixer un PMS-1355 anomenat Ceuro acompanyat d’un PMS-433 dit Renegri que venien del poblat veí de Eno, per mirar d’explicar que la irrupció d’aquests individus no suposava cap amenaça. Eren essers com tots que havien canviat de lloc perquè al seu origen semblaven destinats a la destrucció. Alguns van tractar d’entendre els arguments, tot i que amb molta desconfiança.
 |
| Galaxia Teleca |
A tot això a Garón, els suprems organitzadors havien rebut
els insistents missatges que venien de Iridi i altres assentaments. Als PMS-100
no els hi venia de nou. Ja coneixien la situació feia molt cicles. No només a
l’illa de Tunras sinó a quasi totes les illes del planeta Gapena. Fins ara no
s’hi fixaven, però de sobte van adonar-se que havia entrat amb acció una
actitud poc normal entre diversos col·lectius. Començava a haver respostes no
programades. Per dir-ho clar, allò semblava caminar a un descontrol que feia
dècades de cicles que no es coneixia. Calia fer alguna cosa abans la situació
no arribes més amunt. Si no aturaven el descontrol, el Màxim Programador podria
aplicar solucions que els afectaria a ells mateixos.
En primer lloc posarien en marxa individus PMS-307. Eren
unitats que ara tenien un paper residual, poc destacat, de control ambiental.
Solucionaven situacions de mals funcionaments lleus. Virus poc importants etc.
La tranquil·litat dels temps actuals, no exigia més intervencions. Varen
activar servidors addicionals per fer més àgil la tasca dels PMS-307, i van
posar a punt diversos destacaments d’aquests elements. El PMS-100 Masari va encarregar-se de la maniobra,
auxiliat per Refro –un PMS-4615- amb
preparació programada en desplegaments tàctics. L’operació tenia diverses fases
que abastien quasi tot el planeta Gapena. Primer per l’illa-continent de Tunra,
que semblava l’origen del problema i successivament s’estenia a illes i poblats
conflictius com Heli, Neo, Promea entre altres. La feina fonamental consistia
en la identificació de tots els individus i lloc d’assignació programada.
Inicialment varen desactivar nombrosos individus clandestins (sense
identificació i tasca assignada). Majoritàriament eren del tipus PMS-5433 però
amb sorpresa varen enxampar alguns PMS-1355 i PMS-4615. Semblava que aquell
fenomen anava més enllà d’un virus.
En Masari i en Refro estaven superats. Quasi per
casualitat, una filtració els va oferir una nova perspectiva. L’origen real
encara no havia estat intervingut. Era una illa remota que figurava com
inactiva. L’illa Promecia. L’abast de les actuacions va quedar superat. Amb els
recursos actuals, no podien combatre l’activitat de Promecia. A més a més
Ernicas, l’illa destinada a reciclatge i deixalleria havia col·lapsat.
Al mateix temps els PMS-307, liderats per Renegri amb el recolzament del Ceuro, van establir, de forma una mica
improvisada, un programa de autoprotecció. S’establiren a Promedia utilitzant,
està clar, un transport clandestí dels que havien començat a proliferar, per
organitzar-se millor i cercar alternatives a la situació de violenta repressió a
que estaven sotmesos .
En Masari, ja no
tenia més eines per aturar lo que ja era una revolta amb cara i ulls. L’únic
que quedava per fer, era la possibilitat d’utilitzar el programa de desactivació.
No el podia fer anar perquè a demés de no tenir coneixement sobre el
funcionament, no tenia el nivell d’autorització necessari. A la seva base
memorística no trobava precedents. L’autorització només podia ser lliurada per
nivells molt superiors.
De fet qui tenia el tema ben present era el Suprem Programador i estava en un altre planeta. Gapena era un planeta no molt llunyà del centre de la galàxia Teleca. La capital residia al planeta Sitagari que estava al vell mig. Era on estava instal·lat el Suprem Programador: Pentano. Ja feia molt cicles que coneixia el tema però no semblava alterar la marxa de les activitats productives en tots els territoris controlats. Havia fet servir un programa de prospectiva per saber com podia evolucionar u al principi no oferia resultats preocupants.
Les primeres accions de reprogramació dels PMS-307 que van portar a terme Masari i companyia havien resultat totalment insuficients. El següent pas era posar en marxa la desactivació dels individus. Però Pentano va analitzar en profunditat la prospectiva de la situació i amb la desactivació no havia garantia de eliminar tots els individus. Podia haver alguna illa com Promecia que mantingues viu el problema.
Així doncs va prendre una decisió: la destrucció completa del
planeta Gapena.
 |
| PENTANO |
Un estudi exhaustiu de la galàxia Taleca informava de la
existència de bastants planetes (sobre tot a la perifèria) sense cap mena
d’activitat. Inexplorats. De manera que va posar en marxa la destrucció de
Gapena amb l’explosiu Rumia. Era un sistema que va funcionar feia molts períodes
i que va ser suprimit i amagat pel seu potencial destructiu. Suficientment
potent per volatilitzar tot el planeta. Cap individu, de cap tipus, quedaria
viu a Gapena. Així ho va fer.
Els revoltats, amb molts menys elements de informació van
arribar a la mateixa conclusió que Pentano: Hi havia planetes verges. Dit i fet.
Van marxar com van poder a cercar un altre mon on dibuixar una vida totalment diversa
i compartida.
Autor: Lo del Traster
Relat enviat al Concurs anual 2026 de Ànim (Club de Lectura)
GUIA PEL LECTOR
RACES
PMS135 Caucàsic
PMS1355 Caucàsic
PMS433 Negre
PMS814 Lila
PMS4615 Indi
PMS100 Xinés
PMS307 Blau Policía
TIPUS DE LLOCS
Assentament
Poblat
Llogaret
Empori
Metròpoli
Vila
Illa
NOMS LLOCS
Heli -
Poblat
Iridi -
Assentament
Neó -
Poblat
Promèci
Argon
Rutèni
Urani
Plutoni
PERSONATGES
Breco PMS1355
Tanyes PMS1355
Ceuro PMS1355
Topluni PMS135
Diora PMS814 Dona
Caniti PMS4615
Refro PMS4615
Renegri PMS433
PENTANO Suprem
Relat presentat al concurs de Anim Edició de 2026
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada