El matí del dijous 17
de maig, la jutgessa del jutjat nº 28 de Barcelona ha decretat la llibertat amb
fiança de 6000 euros de la nostra companya Laura Gómez. Per això hem convocat a
totes i tots els companys a rebre-la per la tarda a les 16:30 hores a la porta
de la presó de Wad-Rass en el carrer Doctor Trueta 76-98, per tal que, ara més
que mai, la Laura ens senti a prop seu, i als polítics, jutges i policies els
arribi el nostre crit de justícia contra el crim que pretenien perpetrar contra
la nostra companya.
També hem procedit a
desconvocar la manifestació prevista per a les 17.30h. amb sortida al davant de
la Delegació del Govern (Mallorca/Roger de Lluria) fins a la Conselleria
d’Interior.
Des de la CGT ens
alegrem de la immediata posada en llibertat de la nostra companya i després de
23 dies a la presó amb un empresonament totalment arbitrari i sofrint un càstig
absolutament desproporcionat, ja que a pesar d’haver-hi centenars d’imatges que
tiren per terra l’argument dels mossos, la fiscalia i la posterior decisió
judicial de presó incondicional sense fiança han comportat que passes 23 dies
empresonada.
El 24 d’Abril va ser
detinguda Laura Gómez i el 25 d’abril ingressava a la presó per participar en
una performance on es va cremar una caixa de cartró davant de la Borsa de
Barcelona. Quanta mà dura ha volgut demostrar el Conseller Puig, fent caure
tots els seus mitjans repressius, cossos armats, fiscalia i jutges contra algú
que no s’amaga, que actua a la vista de tots, que no ha provocat dany personal
cap i que té una rutina diària que li fa fàcil de localitzar.
Des de CGT considerem
que cremar caixes de cartró amb papers en un lloc obert sense risc per a ningú
no és un delicte, sinó una forma simbòlica i pacifica de protestar, per tant i
si contínua el criteri pel qual han dut a Laura a presó, i de la manera que
està sent tractada la resistència passiva davant les actuacions de la policia,
s’hauran d’ampliar les presons i molt.
Els sindicats d’àmbit
estatal: CGT, CCOO, UGT, USO, CNT-AIT, Confederació Intersindical, Solidaritat
Obrera, CSC vam signar un manifest exigint la llibertat de Laura i contra la
repressió. També la Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona ha
realitzat un pronunciament en el qual considera excessiva la presó
incondicional, entre altres valoracions de summe interès jurídic.
El que si que
considerem que hauria de ser un delicte és el trafic de diners públics que es
fa des de l’Estat cap als bancs. No oblidem que els bancs són negocis privats i
que la seva avarícia per fer negoci en el mercat immobiliari i productes
financers més que dubtosos, ha creat aquesta crisi que estem patint, sent
tractats de manera privilegiada per part de tots els polítics, potser perquè
després els condonin els seus deutes milionaris. No hi ha jutges i fiscals que
considerin que pot haver delictes de suborn, suborn i malversació de fons?
Quants dels responsables de la crisi estan a la presó?, Quants dels que han
creat alarma social en milions de llars duent a la gent a la precarietat i
l’exclusió, són detinguts preventivament i enviats a presó a pesar de destruir
les il·lusions de milions de persones.
Per això diem que la
justícia no és igual per a tots, els fiscals i els jutges actuen de manera molt
diferent depenent de la classe social de les persones que tenen davant. La CGT
considera que estan donant resultat les pressions polítiques, tant al jutjat
com a la fiscalia, ja que a una persona sense antecedents penals, amb domicili
fix, treball fix, una filla que viu amb ella, es diu per la fiscalia que té
risc de fugida i de reincidir abans fins i tot de ser jutjada i condemnada.
Aquests barems no s’apliquen als banquers, ni als polítics investigats per la
fiscalia anticorrupció a qui es deixa en llibertat.
Realment ens
qüestionem l’anomenada “independència judicial” pel que fa a la resta de poders
dintre d’un mal anomenat “estat de dret”. I si no que se’ns expliqui i que
puguem entendre com és que Millet va estar solament 13 dies a la presó i
Urdangarín i Torres ni l’han trepitjat. La CGT ens preguntem, per a quan una
fiscalia especial que investigui als banquers, polítics corruptes i empresaris
que han creat una crisi que estan duent a milions de persones a l’exclusió
social i la misèria. Per a quan una web amb totes les fotos dels delinqüents
refinats que són tractats com senyors pels poders públics. Per a quan una web
amb les fotos dels mossos que han mutilat amb boles de goma i agredit a
ciutadans a cops de porra. Senyor Puig això si és violència i vostè sempre la
justifica.
Considerem que aquest
empresonament és una venjança per part del govern de la Generalitat i el seu
cos armat. No han pogut assimilar que el dia de la Vaga General al matí, la CGT
amb altres organitzacions, aglutinéssim a més de 15.000 persones recorrent el
centre de la ciutat i a la tarda més de 50.000. El que es pretén és provocar la
por entre la ciutadania, perquè no ens mobilitzem i acatem les polítiques
econòmiques sense protestar i per a això necessiten crear una imatge de
violents totalment prefabricada des d’alguna oficina.
La CGT, que no quedi
dubte, seguirem sortint al carrer i protestant igual que van fer els nostres
avis, per a defensar la llibertat i una societat més justa, seguirem lluitant
contra les injustícies, no permetrem que ens dugueu a les condicions laborals i
socials del segle XIX com esteu pretenent entre els banquers i els polítics.
Prou repressió!
Clica aqui per a veure un video de la sortida de Llaura
Ple estiu. Molta calor. On anem? A les Basses, a les
Basses d’ Alpicat. Us sonarà lluny, vell, passat de moda. Va ser
un lloc que –ara amb la perspectiva del temps- se’m representa fabulós. Va estar un espai extraordinari. A Lleida era l’espai. Hi era tothom o
quasi perquè molt pocs tenien cotxe i podien anar a la platja. En tot cas hi
eren els que calia, la resta ja tenien els seus espais. A que ve escriure d’aquest tema? Resulta que aquest fabulós espai encara hi és. Un espai que
tots identificàvem; la olímpica, la familiar, la del pont, la de les dones (si!
hi havia un curiós apartheid que
–això sí- val la pena oblidar) les immenses (a mi m’ho semblaven) zones de gespa...Agafàvem l’autobús davant de la presó vella (ara és la cova d’Ali Baba i els molts lladres) a la punta de la Rambla d’Aragó; a Boters. L’autobús de gom a gom; molta calor; després del viatge, que de petits se’ns representava d’aventura, arribava la
compensació amb una remullada continua. Acabàvem encongits. Moltes vivències. L’adolescència es presentava en forma de exitacions imparables únicament
tractables amb ma dura. Més endavant –si hi havia sort- les primeres refregades
sobre la gespa en algun raconet darrere de la olímpica, en un raconet sota un
avet. Era la joventut irrefrenable. Ara també ho és, hi ha coses que no canvien
però ara resulta, per exemple que clausuren uns lavabos a la UdL perquè sembla
que havien ampliat la seva gama de serveis. Això es repressió. El cas es que
durant els darrers quinze o vint anys s’han fet piscines a diversos barris i indrets de la ciutat així com a la
majoria de pobles dels voltants. No es tracta de tornar al passat (jo no soc
dels que pensen que “cualquier tiempo pasado fue mejor”) però certament no és
el mateix. No.
