El 14N podia representar la darrera oportunitat de
començar a redreçar la situació crítica en la que es troba Lleida, Catalunya,
Espanya i bona part d’Europa. La segona Vaga General (VG) de 2011 tampoc ha
aconseguit expressar amb claredat i rotunditat l’estat de
indignació, rebuig i fins i tot desesperació de la societat envers la situació
que s’està patint. Sí, contra la situació, perquè posar-li noms
i fisonomies és cada vegada més difícil. Una VG –per considerar-la un èxit- ha de paralitzar un país. No ha estat el cas
en les darreres que s’han convocat aquí. Moltes veus diuen que la VG o
simplement la vaga, és un recurs reivindicatiu –o de lluita- que ha quedat
obsolet. Caldrà tindreu present, però en tot cas es constata –malgrat ser
optimista- que l’objectiu no s’assolirà. Volem rectificar el sistema o el volem canviar.
Aquesta és la qüestió. Amb aquestes VG’s no veurem retirada la Reforma
Laboral,ni la marxa endarrere de les retallades (algunes –alerta!- ho son per duplicat).
Això sí, ens manifestem. Molts. Cada vegada més. Les manifestacions semblen el
termòmetre o l’indicatiu de la voluntat popular. Argument pobre, molt
pobre, que el sistema –molt preparat per aquestes expressions- fagocita com si
tal cosa. Alguna cosa si ens van dient aquestes expressions multitudinàries:
cada vegada hi ha més persones que desfilen darrera les pancartes no
oficialistes (per no utilitzar allò de “els majoritaris”) A Lleida per primera
vegada –tot i que els mitjans “mass media” no ho han reflectit- hi havia mes
gent al bloc no oficialista, no majoritari. És clar que tota aquesta gent no
mostra aquest poder de agrupació en el dia a dia. Son molts els que lluiten en
i des de diversos àmbits. Sindicats amb voluntat transformadora –però amb molta
precarietat organitzativa-, partits politics que cerquen un espai, també
transformador, i organitzacions socials molt i molt diverses, algunes amb èxits
a cop de constància –com els de la Plataforma contra els desnonaments- i totes
amb una grandíssima dosi de voluntarisme. Si tota aquesta massa deixes una mica
la visió reduïda de la parcialitat de la seva lluita i treballes per canviar el
sistema imperant, l’esperança en un mon, continent, país, regió, poble, mes
autogestionat s’obriria pas.
Rafel Baitg
Article publicat a la revista La Quera - Lleida Novembre 2012Cliqueu aqui per veure una breu filmació de la Mani del 14-11-2012 a Lleida
