diumenge, 2 d’agost del 2015

Ja està tot dit però...

Entrem en un forat del temps?

Fa pocs dies el Congreso de los Diputados (amb majoria absoluta del Partido Popular) ha aprovat –dona igual que sigui en solitari perquè te efectes legals- La Ley de Seguridad Ciudadana. Molts l’anomenem Llei Mordaça. Ens volen posar el morrió. Un gran, enorme, desmesurat pas enrere. És com un terrorífic viatge pel forat del temps a negres èpoques, encara no oblidades. Tant el contingut com la forma ens hi porta. Una lectura acurada, fa pensar si no es tracta de una norma per parvularis.  No és pas per a riure, però, pot ser les sonores passejades urbanes improvisades d’estudiants a el inici de curs, o algunes pràctiques pintoresques  com els comiats de solters-solteres –també en territori urbà- poden ser considerades a partir d’ara, motiu de violació de la pau ciutadana (si és que n’hi ha) en els millors dels casos, o indicis d’una revolta popular, classificable com a terrorisme. Llegiu... llegiu. Interpretació possible en la norma parida pels “nostres representants”. Barró, quartelillo, multa, antecedents  penals i més d’allò de primer dispara i després pregunta. Repressió pura i dura. Això sí...democràtica!

La feina legislativa de la càmera de representants no s’atura aquí. No. Pocs dies després, han aprovat la reforma de la Llei de l’Avortament. Un altre enorme, desmesurat retall de drets individuals que diu de forma clara i explícita que l’avortament no és un dret.  Aquesta càmera de “representació popular” encara és activa fins ben bé a finals d’any. Com deia l’Ovidi Montllor...”si encara dura la vida dura, doncs altre cop de part dels bons”. 

Publicat a la Revista "El Correu de l'OP" núm XXIV  Març - Abril 2015