divendres, 27 de juliol del 2012

La Paeria reacciona?

Ves per on que la Paeria sembla que ara fa cas dalgun suggeriment que fa pocs dies vaig publicar i fer córrer a la xarxa. Suposo que es casualitat però. És un petit detall –que no per petit saprecia menys.

En els darrers dies han ampliat els espais daparcament de motocicletes –han pintat ratlletes- a la zona de Rambla Ferran. Amb unes poques més –val més que sobri que no que falti- tot quedaria, allò que diuen “arregladet”.

Tot plegat en làmbit municipal és un camí molt llarg. Hi som?

dilluns, 23 de juliol del 2012

La Mani del 19 Retallada a la Premsa local


El dia 19 varem tornar a sortir al carrer. Un cop més els mitjans de comunicació mass media de Lleida varen oferir una informació parcial, incomplerta. Un nombre important de persones van expressar la seva protesta, desmarcant-se clarament de les estructures, diguem oficials, oficialistes, derivacions del sistema que cada vegada estreta més la seva corda al voltant del coll de els/les ciutadans/es.

La realitat és més àmplia del que veiem mitjançant els òrgans de comunicació “standars”. El que ami magrada definir com “laltre costat” cada dia es més i més evident. No ho podran ocultar in eternun.

Ara –com ja fa un parell danys- cal recuperar el concepte, lessència  de la Vaga General, com element del inici del canvi. La Vaga General no és un punt i final, si no el començament del canvi del sistema. De la seva substitució. Una substitució, un canvi que a la força ha de ser revolucionari. No faci por lexpressió. Si no hi ha canvi revolucionari, daquí a no gaire tornarem a les mateixes, però pitjor.

PETIT VIDEO DE LA MANI - Clicar aqui

Noticia del diari SEGRE

divendres, 20 de juliol del 2012

MOTOS NO ?


Nou cop defecte de la Paeria. Ara lobjectiu son les motos. La Paeria avisa de que les Ordenances Municipals prohibeixen aparcar les motocicletes en les zones destinades als vianants. En concret la zona víctima de les amenaces és la Rambla Ferran. Un lloc en el que precisament les motos aparcades no molesten gens als vianants. El motiu de tot plegat, és fer gran ressò del nou espai daparcament de motocicletes al començament del carrer Del Nord (que daltra banda no deixa de estar un tema provisional donat que està fet en un solar privat). Amb aquest nou espai diuen els que manen que a la zona hi ha 75 places senyalitzades per a laparcament de motos. Un recompte rapit de les motos estacionades a la zona qualsevol mati, ens dona una xifra de prop de 150 vehicles d’aquest tipus.

Senyors que manen: hi ha coses molt més importants que reprimir, castigar, prohibir en temes com ara aquest. A la Rambla Ferran, les motos aparcades NO MOLESTEN als vianants. Facin les ratlletes corresponents al terra (als laterals de la rambla) i tindran el tema solucionat, al personal content i respectuós amb les Ordenances.

Les motocicletes, agilitzen el transit, ocupen menys espai, contaminen molt menys, son més econòmiques i sostenibles.... El que han de fer, senyor i senyores que manen es estimular, incentivar lús dels vehicles de dues rodes en lloc de prohibir, reprimir, castigar i multar!

MOTEROS DE LLEIDA, LA LLUITA US ESPERA!!

El Ros llegeix “La Quera”?


El dia 13/07/2012 sortia al carrer el darrer núm. De “La Quera”, que portava un article meu al voltant de les Basses dAlpicat (el podeu llegir en aquest bloc). Doncs bé, el dimarts disset, el diari Segre publicava una petita noticia en la que lAlcalde deia que volia trobar una solució per les Basses abans dacabar aquest mandat. De debat públic, obert a tothom res de res. Sembla que el Ros no ha acabat de llegir larticle fins el final, o com és habitual en la seva gestió, la prepotència i la absència absoluta del estímul a la participació seran el nord que guiarà qualsevol decisió.-

dissabte, 14 de juliol del 2012

LES BASSES D’ALPICAT

Ple estiu. Molta calor. On anem? A les Basses, a les Basses d Alpicat. Us sonarà lluny, vell, passat de moda. Va ser un lloc que –ara amb la perspectiva del temps- sem representa fabulós. Va estar un espai extraordinari. A Lleida era lespai. Hi era tothom  o quasi perquè molt pocs tenien cotxe i podien anar a la platja. En tot cas hi eren els que calia, la resta ja tenien els seus espais. A que ve escriure daquest tema? Resulta que aquest fabulós espai encara hi és. Un espai que tots identificàvem; la olímpica, la familiar, la del pont, la de les dones (si! hi havia un curiós apartheid que –això sí- val la pena oblidar) les immenses (a mi mho semblaven) zones de gespa...Agafàvem lautobús davant de la presó vella (ara és la cova dAli Baba i els molts lladres) a la punta de la Rambla dAragó; a Boters.  Lautobús de gom a gom; molta calor; després del viatge, que de petits sens representava daventura, arribava la compensació amb una remullada continua. Acabàvem encongits. Moltes vivències. Ladolescència es presentava en forma de exitacions imparables únicament tractables amb ma dura. Més endavant –si hi havia sort- les primeres refregades sobre la gespa en algun raconet darrere de la olímpica, en un raconet sota un avet. Era la joventut irrefrenable. Ara també ho és, hi ha coses que no canvien però ara resulta, per exemple que clausuren uns lavabos a la UdL perquè sembla que havien ampliat la seva gama de serveis. Això es repressió. El cas es que durant els darrers  quinze o vint anys shan fet piscines a diversos barris i indrets de la ciutat així com a la majoria de pobles dels voltants. No es tracta de tornar al passat (jo no soc dels que pensen que “cualquier tiempo pasado fue mejor”) però certament no és el mateix. No.
Dons bé com us deia aquest espai està encara al mateix lloc, però no se us acudeixi danar. Cauríeu  en una profunda depressió. Està fet malbé. Sembla que el que mana al municipi, espera larribada d algú que en vulgui treure profit. Se ho vol vendre. Clar i català. Que volen? Un Eurovegas? Un parc temàtic? –el Siurana en volia fer un al antic polvorí de la Cerdera. Senyors que manen ja tenim un Golden Gate i una Lletja (disculpin, Llotja) Molt ciment i molta rajola. Baixin del núvol megalòman on estan instal·lats, abans no arribi la gran fallida. Per què no volen obrir un debat ampli de tots els ciutadans i ciutadanes? Amb els Plens Municipals no nhi ha prou. Les Basses i moltes altres coses –Pavelló de Vidre, Gardeny... tot plegat- es mereixen que es tingui en compte el parer de tots. Tenim dret a intervenir de forma directa en la construcció de la nostra ciutat. Cal un debat públic ja!

Publicat a La Quera núm 14 - 13-07-2012

diumenge, 8 de juliol del 2012

PARTICIPACIÓ CIUTADANA

La expressió participació ciutadana, ha estat una nova aportació a la vidilla municipal insistentment publicitada pels diferents governs de la ciutat, i especialment intensa en la etapa dAngel Ros.
Lòrgan dexpressió que distribueix lAjuntament, “Revista la Paeria” publica en la darrera entrega un breu amb el resultat dun treball del departament de Sociologia de la UdL (encarregat per la regidoria de Participació) en la que conclouen que un 38 % dels habitants de Lleida, participa en alguna associació.
No he tingut accés al treball però sembla generalista. Es a dir val com a participació el formar part de un grup, club, etc. Per exemple de botxes. Bé ho donarem per bo perquè la participació en activitats col·lectives es intrínsecament positiva. Però cal aprofundir. Cal destriar una mica i veure els nivells de participació en aquelles associacions que tenen o poden tenir una repercussió en el nostre entorn més proper. En aquest sentit les Associacions de Veïns (AA.VV.) tenen –o haurien de tenir- un paper destacat. Fent una mica de història, a Lleida lassociacionisme veïnal va néixer de una forma més o menys clara als anys seixanta-setanta als barris perifèrics, als situats més enllà de les barreres urbanes, la natural del riu i de la artificial de la via del ferrocarril: Pardinyes, Balafia, Els Mangraners, La Bordeta... En alguns casos també van néixer al voltant dactivitats parroquials, que van tenir algun caire reivindicatiu (per exemple El Clot de les Granotes). Però als anys 80 i 90 el fenomen associatiu veïnal va ser fagocitat per lAjuntament. Maleïdes subvencions! Van esdevenir, tret dexcepcions destacables, aparells destinats a representar una participació que era finalment artificial. Aquest aspecte artificial ha anat in crescendo en la darrera dècada. Sha acabat de constituir tot un seguit dassociacions veïnals que no són més que un decorat de cartró-pedra.
En lanterior edició de la revista La Paeria,  anunciaven la constitució dels Consells Territorials de Lleida. Un graó més amunt de la molt nefasta Federació de AA.VV. Un òrgan que posa la guinda a la farsa de les AA.VV.
Hi ha una dita que diu que una casa no es comença pel teulat. Aquest símil es aplicable a gaire bé tot plegat. Això és el que ha passat i ha estat possible per la nul·la o quasi nul·la participació dels ciutadans i ciutadanes de Lleida. Tots hauriem de participar en aquestes organitzacions, que serien la via perfecta per atansar les decisions sobre la ciutat, als afectats en cada cas. Participem!. Si no no tindrem mai aquella ciutat que volem.

Publicat per "La Quera Núm 13 - 06-07-2012

La Marihuana sale del armario

Fa uns dies, el dijous 28 de juny de 2012, sortia la revista “El correu de lOP”. Hi vaig col·laborar amb un article titulat “Legalise it” (que també podeu llegir en aquest bloc) És una reflexió sobre la conveniència de legalitzar el Cànnabis. Quina coincidència! Tres dies després, el 1-07-2012, el diari “El País” publicava un article dopinió titulat “La Marihuana sale del armario” i signa per en Mario Vargas Llosa. Curiosa casualitat. Den Mario Vargas Llosa, no crec que pugui afegir gran cosa més que quasi tothom no conegui. Un gran Escriptor, amb majúscules. Però pel que a mi fa, des de la seva aventura política, liderant el moviment més ultraliberal que va conèixer el Perú dels noranta, sha situat lluny del Vargas Llosa que magradava als setanta (quan vaig llegir-lo)
Larticle es construeix al voltant de la necessitat de despenalitzar les drogues tobes (fa referència als canvis normatius que prepara Uruguay) perquè la repressió, no ha donat mai cap resultat en lloc. Ben al contrari, fa que creixin organitzacions delictives que esdevenen autèntics gèrmens de mort. Això sí en la seva línea liberal, desqualifica les administracions públiques per a controlar aquest procés de despenalització, que –esta molt clar- ha de ser molt controlat.

Podeu accedir a l'article CLICANT AQUI