Parlem amb Oriol Berenguer – Advocat . Expert en Dret Alimentari. Director del Banc d’Aliments a Lleida
PLEC.- Com has arribat al Banc dels
Aliments. Quin és el teu perfil professional?
Oriol Berenguer.- Bé, sóc de formació de les antigues ciències empresarials i llicenciat en dret. Vaig estat exercint com a advocat durant uns anys abans d’entrar al món social. De fet, com a advocat encara porto alguns casos a temps parcial. Al Banc dels Aliments hi entro com a voluntari el 2007 i en sóc el secretari durant tres anys. Llavors, al 2010 va plegar l’anterior director i em vaig engrescar a agafar el relleu. Sempre he tingut interès pels temes socials i alimentaris i actualment estic fent una tesi doctoral sobre el dret humà a l’alimentació adequada.
PLEC - Història dels Bancs dels Aliments.
Creació. Organització Territorial. Internacional, Nacional. Lleida des de quan?
O. B. - El Banc dels Aliments és una
Fundació. Neix al 1956 a Phoenix (Arizona -EE.UU). Un home (John van Hengel) que,
estan prop de Califòrnia, se,n va adonar de que hi havia molta producció
alimentaria i es generaven molts excedents que s’havien de destruir, i al
mateix temps al quart mon la situació de pobresa –concretament la alimentària-
era una realitat. La idea era distribuir aquells excedents a diverses entitats
per tal de que arribessin on existia necessitat. Un mitjancer.
Fa 30 anys
es crea a Barcelona la Fundació. A Lleida s’estableix al 2006, l’estructura
provincial. En l’àmbit estatal, funciona amb territoris provincials que a la
vegada es federen per zones (Autonomies) i més amunt hi ha la Federació
Europea. Encara més amunt, l’estructura mundial (Global Network of Food Banks)
entre països, diguem productors, que generen excedents, per a distribuir-los a
les zones de pobresa.
Plec- El Banc dels aliments es una
ONG?
O.B. - Sí. Som una organització que forma
part de la societat civil, no governamental. Som una associació de particulars
que ens agrupem per tal de fer aquesta tasca en favor de l’aprofitament
alimentari i de l’alimentació digna per tothom.
Plec -El Banc dels Aliments es
nodreix de aportacions. Pot ser te molta importància “El gran recapte” en les
seves convocatòries (quina periodicitat?), però n’hi ha de periòdiques
(Botigues, Supermercats, restaurants, particulars)? Accepteu aportacions
dineràries?
El gran
recapte el fem un cop a l’any i participen des de grans cadenes a petites
botigues. També fem petites campanyes, com per exemple la recent amb el
Plusfresc.
Respecte a
aportacions periòdiques de cadenes alimentàries, un dels nostres objectius
principals es lluitar contra el malbaratament.
Una de les accions que fem, entre d’altres, son convenis amb cadenes de
supermercats, que sempre tenen una sèrie d’aliments que han decidit retirar de
la venda –per raons diverses- però que són totalment aptes per al consum humà.
Són accions molt ràpides. Al matí es recullen els aliments i es distribueixen
immediatament a les famílies que ho necessiten. Hi ha més accions contra el
malbaratament. La industria alimentària és la que genera més excedents.
Produeixen per les empreses de distribució i molts cops i hi ha un excés de
producció que aquestes no poden absorbir abans de la caducitat de l’aliment.
Però es donen moltes més causes. Per
exemple, produccions per a campanyes estacionals (com Nadal) en les que no
s’acaba de col·locar tots els productes. O exportacions que no s’han dut a
terme per diverses raons. Tot això genera un gran excedent. Qui no conegui la
nostra activitat, no pot imaginar la gran quantitat –milers i milers de tones-
d’aliments perfectament consumibles que es malbaratarien. Aquí a Lleida tenim
fàbriques importants de diversos sectors. Al 2019 una d’aquestes, productora en
aquest cas de llet – des de la planta que Puleva té a Golmés- se’ns va donar 140.000
litres de llet en dues o tres setmanes. Vam distribuir a Catalunya i resta del
Estat.
Penseu que
es calcula que 1/3 de la producció a nivell mundial d’aliments en origen, es
destrueixen. Amb el que això comporta: 1/3 dels recursos utilitzats per la producció
també s’han perdut. Aigua, energies, transport, ma d’obra... Aquest aliments
que no s’acaben consumint, s’han de destruir, amb la corresponent repercussió
mediambiental. Per cada tona d’aliments destruït, es generen dues tones de CO2.
En la campanya
de recollida de fruita, que a Lleida te una gran rellevància, tenim un altre exemple. La fruita de pinyol,
no es pot conservar en càmeres de fred. Doncs via convenis amb cooperatives,
mirem de donar sortida a aquests excedents
Aquesta
tasca diària de recuperació i redistribució d’aliments és el motiu essencial de
la nostra existència.
Aportacions
dineràries si en rebem, però no és la principal font de funcionament. Aquest
any de pandèmia ha estat excepcional. Hem utilitzat aquests recursos per a
comprar aliments. Les aportacions dineràries privades també serveixen per a
cobrir despeses ordinàries de funcionament. Lloguers dels magatzems,
assegurances, energies, transport, personal...
PLEC.- Quina participació té la administració
pública? (Subvencions, facilitats...)
O.B.- També optem a subvencions –com
altres organitzacions- quan se fan convocatòries i suposen una font d’ingressos
que arriba a un 40% del total. El nostre objectiu és que sigui menor. Com totes
les Fundacions sense ànim de lucre, un dels avantatges de tots els donatius privats
que rebem és que desgraven fiscalment. Siguin en espècies o en diners. Tot el
que ens arriba és una donació, inclosos els moviments-transports de palets
d’aliments que es mouen i nosaltres distribuïm.
PLEC.- La base és voluntariat? Qui treballa voluntàriament? Gent gran? Sense feina? Gent que dedica hores al marge de la seva activitat laboral? Entre el voluntaris hi ha beneficiaris?
O.B.- La base és el voluntariat. Ara
mateix l’estructura de Lleida és de 6 professionals (assalariats) i 60
voluntaris estables. Pel dia a dia, setmana a setmana. A banda hi ha les
campanyes de recollida d’aliments, on mobilitzem més d’un miler de voluntaris.
Per exemple en el Gran Recapte, que és molt transversal. Hi ha famílies
senceres, clubs esportius, diverses entitats que col·laboren, ampliant la
repercussió de la campanya.
En la tasca
diària hi ha molta diversitat dels que aporten la seva feina. Jubilats, aturats
o amb incapacitats parcials que poden compatibilitzar la seva activitat amb el
voluntariat. També hi ha persones que estan en programes d’inserció i fan
activitat –pot ser un dia a la setmana pel programa que duen a terme- per
ajudar-los en la tasca de inclusió a la societat.
PLEC.-Quina relació teniu amb altres
organitzacions... ONG’s... Hi ha contactes sobre persones necessitades? En
concret amb àmbits religiosos,
cristians, ortodoxes, musulmans, ....
O.B.- Nosaltres fem de mitjancers. No
valorem qui necessita o no. Tenim contacte amb una xarxa que reparteixen
aliments i a les que servim aliments (en l’àmbit provincial més de 80). El que
demanem, és que darrere d’aquestes entitats u organitzacions, hi hagi un acord
amb els Serveis Assistencials/Socials de la zona: Ajuntaments, Consells
Comarcals, etc.
El 95% dels
usuaris, han passat pels serveis socials, que són els que fan la valoració
corresponent. També hi ha altres entitats que són molt grans, com ara Càritas,
Creu Roja, que tenen aquesta capacitat de derivació de persones amb manca de
recursos.
El tema que
em preguntes sobre la participació de col·lectius religiosos en les tasques de
repartiment d’aliments és un tema important. De fet hem tingut que donar de
baixa entitats pel tema religiós atès que es feia proselitisme amb els aliments.
Cal diferenciar molt bé l’obra que –per exemple- pugui fer una comunitat
religiosa als seus fidels, que entra en l’àmbit privat i l’atenció al públic en
general al marge de la seva adscripció religiosa. Els serveis d’aliments han de
ser serveis imparcials en aquest sentit.
PLEC.- Hi ha Solidaritat en aquesta
societat? Per exemple: qui te dona en proporció al que te? El que te poc també
dona? Proporcionalment qui dona més?
O.B.- No es por generalitzar. El que està
clar és que qui sap el que és estar a l’altre costat de la trinxera, te un nivell d’empatia superior. A nivell
d’estadístiques segurament qui més te dona més. Hi ha barris on hi ha més
empatia (allò que diem barris més humils). Concretament en aquesta pandèmia que
vivim, hem rebut donatius extraordinaris, excepcionals. Molts.
PLEC.- Donar és una mena de netejar
la consciència? Tinc molt i no ho mereixo?
O.B.- Avui en dia crec que no. Hi ha
persones, diguem de la classe benestant, dirigent, alta, que té consciencia
social (no de classe). Sap que ell des de la seva posició te una responsabilitat.
Sap que si no actua, no fa res, la privilegiada societat on viu, tindrà
problemes de sostenibilitat.
Però també
vivim en una societat d’arrel cristiana, on els valors de la justícia social i
igualtat de totes les persones està molt arrelat. Realment hi ha persones que
tenen vocació d’ajudar. Hi ha molts perfils. Pot ser un tema d’ètica.
El que em fa
por és que avui dia hi ha noves classes dirigents, que no pensen en conjunt.
Només pensen en el seu interès. Però, per exemple, penso que a Catalunya hi ha
hagut una classe dirigent amb una certa consciència social que no s’ha transmès
a les noves generacions que pugen amb una nova mentalitat molt més liberal i
individualista.
PLEC.-La Caritat com s’ha entendre
avui?
O.B.- És un concepte religiós. El mon
catòlic, d’on ve aquest concepte, és tan divers com la mateixa societat. Si
preguntes a diverses persones, donaran respostes distintes. Des de els que
l’entenen com un sentiment empàtic, transversal, que miren a la persona sempre
des del mateix nivell, fins els que la veuen des de l’òptica assistencialista.
Jo l’entenc com un concepte de solidaritat; horitzontal, de compromís amb
l’altre. Ficar el teu benestar al mateix nivell que el de l’altre. Podries
preguntar a deu persones i cadascuna, te donarien una idea diferent de la
caritat. Avui en dia parlem més de responsabilitat (més que de caritat o
solidaritat).
PLEC.- En una societat, diguem, que
tu te imaginis, caldria ONG’s?
O.B.- Sempre serà necessari el
voluntariat. No ens podem permetre que hi hagi aquests nivells de pobresa alimentària.
Si els mecanismes de redistribució de la societat, funcionessin, aquestes
diferències serien menors. Sempre,però, hi haurà escletxes, situacions en que
les administracions no arribaran. Sí que m’imagino una societat millor en la
que el nostre pes sigui menor.
PLEC.- El voluntariat soluciona allò que el sistema polític organitzatiu actual no vol/pot atendre? En mots àmbits. Immigració, desarrelament,....
O.B.- El cor de les entitats, arriba més
lluny que la racionalitat de l’Administració. Sempre ha estat així i ho
continuarà sent. Per tant, sempre hi ha lloc per l’acció de les entitats del
tercer sector per tal de corregir les injustícies que es generen des de l’acció
burocràtica. Ara bé, un altra cosa és la manca de voluntat política. En aquest
cas les entitats d’assistència com la nostra poc hi podem fer. Passem a un
nivell de denúncia i debat polític en el que només hi participem de manera
indirecta.
PLEC.-Hi ha frau, per a dir-ho
d’alguna manera, per part de persones que sense necessitar-ho realment, en fan
us?
O.B.- Són pràctiques que poden donar-se,
però sempre hi ha una l’avaluació prèvia de les necessitats per part dels
departaments i serveis d’assistència social. Pot ser és difícil eradicar
aquestes pràctiques en un 100% però penso que la casuística és molt irrellevant
(per posar un símil, molt menor que el frau fiscal). Sap greu que, de vegades,
es magnifiqui aquest frau a nivell mediàtic.
PLEC.- El Salari Social, el Bono
Social (en el àmbit energètic sobre tot) te influència en la vostra activitat.
L’heu notat?
O.B.- Si evidentment. Hi ha persones que
tenen pobresa econòmica. No obstant això, la pobresa econòmica no ve sola,
sempre té moltes cares. Persones que socialment
disposen d’una una estructura/xarxa
familiar, que tenen formació hem vist que han entrat per raons laborals
(tancament d’empreses...etc.) en una situació de manca de recursos econòmics i
abocats a trobar la subsistència en ajudes socials... Potser és una mancança de
recursos temporal i en aquest cas l’ajuda estrictament econòmica de
l’administració amb prestacions com rendes garantides és de gran ajuda.
Ara bé, hi
ha una part de pobresa que requereix acompanyaments educacionals, nutricionals,
de molts tipus, o difícilment amb una sola assignació econòmica sense cap tipus
d’intervenció del món social no es revertirà. La Renda bàsica, ben portada, ajudaria molt.
Reduiria moltíssim la carga que tenim les entitats i poder fer una feina més
qualitativa. No únicament repartir aliments, també acompanyament. Hi ha molt debat. No sé si
serà possible des d’un punt de vista de fiscal,
però seria una molt bona mesura.
PLEC.- Amb la pandèmia, un abans i un
després? Pregunta massa estàndard avui.
O.B.-
És una situació d’excepcionalitat. En poques setmanes varem augmentar un
40% els nostres serveis. Per a mi la gran pregunta és que quedarà després de la
pandèmia. Quina realitat social, econòmica. Jo auguro desatencions socials en
dos-tres anys. Aquest estiu vivim una recuperació de la feina, però la situació general precovid quan temps portarà
recuperar-la? Els ajuts socials, europeus, que s’han posat en marxa, quan
donaran resultats? Quan tot això es traduirà en treball de qualitat per les
persones que estan en situació de exclusió o precarietat?
PLEC.- El Banc d’Aliments ha vingut
per quedar-se? Veus un futur sense el Banc dels Aliments?
O.B.- Un futur en el que no tingui tanta rellevància a nivell social. Nosaltres continuarem amb accions climàtiques, de recuperació d’aliments que podem vincular a projectes d’inclusió laboral de persones, també d’accions contra la malnutrició i la manca d’educació nutricional. Aquesta és una visió del Banc dels Aliments del futur. Penso en un Banc dels Aliments que no tingui tanta carrega a nivell de lluita contra la pobresa. Si es consoliden temes com la Renda Bàsica, anirà guanyant terreny aquesta proposta que fem de futur.
Ara bé això
no solucionarà el tema del malbaratament. Nosaltres defensem el dret a
l’alimentació (que te moltes dimensions), a l’alimentació adequada. Aquest
Dret, ha d’obrir molts debats en els que haurem de participar. Els límits
mediambientals del sistema alimentari amb el qual ens nodrim. L’accés, no
solament físic si no econòmic als aliments. La nutrició adequada. Tots aquest
elements seran claus en un futur pròxim.
De la conversa ens queden moltes reflexions, però un parell són
destacables.
El malbaratament de aliments des de el seu origen (també hem de
reflexionar sobre el malbaratament al final del cicle; comprem d’acord a les
nostres necessitats?).
La pobresa alimentaria, quantitativa i qualitativa. Al tercer o
quart mont o aquí a propet.
Pensem
FOTOS: Xavier Pardina
Entrevista: Rafel Baitg (PLEC)
Publicat a la revista PLEC nro 33. Octubre 2021
