 |
| Aparell de Radio Philips de 1955 |
La Comunicació va
ser del primers avenços en la evolució de l’home (sapiens) que varen anar
evolucionant al llarg dels mil·lennis. Primer de curt abast. Boca – orella, per
passar més endavant als crits (incloent onomatopeies i xiulets) des de el cim
d’un turó i després a les places de les viles i ciutats. Les àgores n’eren un àmbit de comunicació essencial
durant segles i segles.
 |
| Radio Transistor |
Els púlpits i faristols també eren –pot ser encara avui ho són-
plataformes de comunicació.
Ja estem en un tipus de comunicació en el que hi ha
un missatge emes per un individu, adreçat a diversos individus. La capacitat de
emissió, anar augmentant, primer amb els senzills megàfons de primera generació
(un embut –per exemple) i varen fer extraordinària eclosió amb el descobriment
de les ones hertzianes. Pas de gegant. L’emissor feia arribar el missatge a una
multitud de receptors, més enllà de muntanyes i oceans.
 |
| Telèfon |
A nivell més directe,
el telèfon va permetre la comunicació personal a distància. Després, com aquell
que diu no fa gaire, el missatge va incloure la imatge.
Aquí aporto una
mostra no exhaustiva de la meva modesta experiència amb la comunicació.
Aquest aparell de
radio –Philips de 1955- te la mateixa edat que jo i m’ha acompanyat des de ben
petit, fins que va entrar en situació de ILP (Incapacitat Laboral Permanent).
 |
| Televisor |
 |
| Ordinador Personal |
Poc a poc les seves funcions varen ser assumides pel petit transistor. El meu
pare, a casa, sovint el portava enganxat a l’orella (abans de conèixer els
auriculars) i que jo mateix encara utilitzo a la cuina, mentre faig alguna
cosa. Quasi de forma simultània, en el que diríem el inici d’una vertiginosa
progressió tecnològica que sobrepassa l’espai d’aquestes lletres, vingueren la
imatge i els sofisticats sistemes audiovisuals. Sistemes que podem dir que ja
tenen gairebé intel·ligència pròpia. Les computadores –poc abans reduïdes a
àmbits industrials i comercials- varen entrar a les vides individuals am el Personal Computer.
Vertigen.
 |
| Alexa |
La darrera eina,
entra en un terreny que trobo difícil definir. Esclavisme tecnològic. Un
aparell, que com els humans te nom, al qual parles.
Demanes.
Ordenes.
I sense qüestionar absolutament res,
obeeix.
Estem fregant l’univers Asimov. De fet, crec que ja hi som.
Donen ganes
de plegar o desertar.
