Dia “D” hora “H”
Aquest mes de juny ha fet setanta anys del desembarcament
de les tropes de l’exèrcit aliat a les platges de Normandia a la II Guerra
Mundial. Aquell 6 de juny de 1944 va ser anomenat el dia “D”. Des de les hores
aquesta expressió ha esdevingut gaire bé universal per ha fixar la data clau en
qualsevol esdeveniment amb una mica de rellevància. La “D”, per tant, te en
aquest sentit un aspecte diferenciador respecte de la resta de lletres de l’alfabet. A banda
de les vocals, entre les consonants podríem fer un ranking de les més emprades,
sobre tot de les que inicien paraules. La “D” estaria –sens dubte- en un lloc
elevat. És clar que la “D” té moltes entrades en el diccionari. D de dit, d de
de, d de deria, de deure, de dol, de dubte, de dir... Però una de les
participacions més destacades de la “D” és al prefix des. Afegit a l’inici de molts
mots suposa el canvi en direcció contraria del seu significat. Antítesi?
Mirall? Accions, adjectius i fins i tot noms, es converteixen en el contrari
precedits del prefix des.
Igual – desigual
Ordre – desordreFer – desfer
Unir – desunir
Ànim – desànim
...
Afortunadament (no dissortadament) la “D” inicia paraules positives com discussió, debat, dret, totes elles derivades d’accions que porten -quasi sempre- a una conclusió: decisió. Una frase molt repetida des de fa un temps al nostre país és: Dret a Decidir. Així doncs –potser– aquest 2014 tindrem aquí un dia “D”
Publicat a El Correu de l'OP Núm. XX - Juny-Juliol-2014
