És fins i tot pesat; s’ha convertit en
“el tema”. Ja fa un any llarg però l’estiu ha estat calent, calent –i no precisament per la
climatologia. El “tema” ha donat per molt durant l’estiu i el 11 de
setembre va arribar al seu punt culminant en una explosió, sembla que molt
multitudinària. S’ha parlat molt i seguirem, però sí és interessant
extreure entre moltes un parell de cosetes que han lliscat dins d’aquesta disbauxa
verbal. El President Mas va dir que fa més de cent anys que Catalunya lluita
per la seva independència. Més o menys. “El Noi del Sucre”, Salvador Seguí i
Rubinat, va dir l’1 d’octubre de 1919 (1):
" A Catalunya , els elements
reaccionaris del catalanisme , sovint aixequen la bandera de les
reivindicacions catalanes , en un sentit nacionalista . I quan més soroll fan
és en els moments en què es produeix un fet social de ressonància , talment com
si busquessin la intervenció de les autoritats de l'Estat espanyol per combatre
els treballadors catalans ...”
Després de la Diada, la màxima veu de la ANC va dir que
hi havia molta feina a fer. Malgrat l’èxit i encara en la calentor i
emoció de les primeres valoracions de la cadena humana, va reconèixer -aquest
cop bastant fluixet- que molta gent encara no s’havia expressat i
va acotar geogràficament a qui es referia: l’enorme cinturó de
Barcelona. En Segui deia:
“...Nosaltres , ho dic ací a Madrid , i si
convé també a Barcelona , som i serem contraris a aquests senyors que pretenen
monopolitzar la política catalana , no per assolir la llibertat de Catalunya ,
sinó per poder defensar millor els seus interessos de classe i sempre atentes a
malmetre les reivindicacions del proletariat català...”
Pot ser cal començar a dir les coses pel seu nom i fugir
d’eufemismes com lo del “dret a decidir”. Per què no dret a
la autodeterminació? I jo afegiria “de les persones i dels pobles” en el sentit
més ampli i en el més reduït.
Com fa cent anys qui promociona el “dret a decidir”... la
independència, no són les persones. Molta lluita pel camí. En Seguí ens donava
pistes:
“...Per sort la Catalunya vexada i
injuriada , privada de la seva llibertat nacional , coneix bé els seus
detractors i sap de quin costat estan els seus veritables amics i defensors .
Una Catalunya , alliberada de l'Estat espanyol us asseguro , amics madrilenys ,
que seria una Catalunya amiga de tots els pobles de la Península Hispànica i
sospito que els qui ara pretenen presentar-se com els capdavanters del
catalanisme , temen una entesa fraternal i duradora amb les altres nacionalitats
peninsulars...”
Penso que revisar el Manual de Supervivència Estel·lar del
Jordi Gort ens donarà pistes del que pot arribar. Te trobaré a faltar. Que la
terra te sigui lleu company.
(1) Discurs de Salvador Seguí a l’Ateneu de Madrid l’1 d’octubre de 1919
Publicat a La Quera Núm 28 - Novembre 2013
