De vegades tot comença amb un so. Jo no sabia si el so el
produïa aquell cercle que donava voltes o era un xiulet que tenia varies notes
(era una combinació de una harmònica i una flauta d’aquelles sud-americanes de
tubs). Era reconegut, inconfusible; xiulava varies vegades al mig del carrer i
corria la veu entre les veïnes (si, les veïnes). L’Esmolet.
Calia anar ràpidament al calaix dels ganivets a la cuina
i seleccionar aquells que no tallaven ni l’aigua. I les tisores –les de la
panera de la costura i les altres. De seguida es feia una cua Totes amb les tisores i ganivets a la ma. La
conversa que generava l’espera –com quasi totes les converses- era força
interessant. Bastant monogràfica això si (algun comentari extemporani també).
Relats al voltant dels anys d’aquells ganivets que havien tallat el que no està
escrit.
L’Esmolet ja havia plantat la seva bicicleta amb el
suport que la mantenia vertical i a l’hora alçava la roda tractora. Els pedals
es convertien a les hores en la força motriu de la mola o moles.
L’Esmolet seia a la posició inversa de la de conduir i pedalant feia voltar la
mola. A primera vista semblava senzill. Anar passant el ganivet a dreta i
esquerra per tal de que el tall quedi més fi. El moviment, però, havia de ser uniforme. Un petit
entreteniment, pausa, parada, feia que el tall de la peça quedes marcat per una
mena de dent..i l’estri quedava inutilitzat; era per llençar. Concentració i
constància en els moviments eren essencials en aquesta tasca. Concentració i
constància difícils d’aconseguir amb el xivarri i la conversa de la fila de
dones esperant el torn. Totes, sense excepció, parlaven sobre les
extraordinàries característiques dels utensilis que portaven. Utensilis variats
– com ja he dit- tisores, pot ser alguna petita destral o alguna eina de
treball i ganivets de cuina de diferents llargades i amplades. El rei era el
ganivet per tallar pernil (“jamonero”) que no tothom tenia. Després venia un
ampli escandall de mides i destins (pelar patates, cebes, carabassons....) i
els de tallar carns. D’aquests últims el podall no necessitava molta esmolada,
donat que la força del cop sec i directe era la propietat buscada: esbocinar
els ossos -foren de pollastre, conill, corder, vedella o qualsevol altre
animal. En canvi a l’hora de fer els talls de llom de porc, vedella, pit de
pollastre, gall d’indi, etc., calia un ganivet molt fi. Les tisores requerien
un treball més acurat; calia un esmolat complert del dos talls en tota la seva
llargada, mirant de no despuntar- les. Així doncs la mola també era més fina i
si no hi havia, la pressió devia ser menys enèrgica.
La fricció de la mola amb el metall, produïa una mena de
sortidor d’espurnes d’un vermell ataronjat. Si la feina es fes a nit, semblaria
ben be un espectacle de focs artificials. Aquest aspecte cridava força
l’atenció de la canalla –els massa petits per anar a l’escola restaven a casa
amb la mare- que envoltava a l’esmolet com si de un mag es tractes i mirant,
com més a prop millor, tot aquell misteriós ritual de llum i soroll. Feina
tenien les mares per enretirar als petits de la vora de l’esmolet, no fos cas
que alguna espurna pugues danyar-los.
L’esmolet també reparava els mànecs dels ganivets. Amb
l’ús, els reblons anaven afluixant-se i calia substituir-los o reafirmar-los.
Les tisores també agafaven joc en l’eix dels dos talls i perdien la seva
eficàcia. De la mateixa manera que en els mànecs del ganivets, calia subjectar
bé el rebló per tal de mantenir ben juntes les dos parts.
Vet aquí l’activitat de l’esmolet. Com ja s’ha dit, la
clientela era familiar. Estris de casa No acostumaven a fer us del servei de
l’esmolet, els cuiners professionals, els botiguers, peixaters i carnissers. En
aquests oficis, sobre tot els carnissers, ja tenien llimes i estris per
mantenir constantment esmolades les seves principals eines de treball. Tampoc
en feien ús el sector de la pagesia. Amb la pedra d’esmolar les dalles i les
falçs restaven preparades per fer la feina.
Vet aquí la feina de l’esmolet aquest ofici senzill però
amb una exigència i cura important en el seu exercici. En el aspecte descrit en
aquestes ratlles, aquesta activitat ha gairebé desaparegut. Avui dia encara es
pot veure algun esmolet ambulant, tot i que acostuma a anar amb una furgoneta i
ofereix els seus serveis principalment a negocis de restauració, bars, etc.
Avui dia a quasi totes les llars tenim algun estri per
anar mantenint en condicions tisores i ganivets. Això si no és el mateix –ni de bon tros- que
la feina de l’esmolet.
Publicat a la revista PLEC núm. 16 - Juny 2017 - (Dibuix Rafel Baitg)
