Encara hi ha esperança

Tot i que cada vegada hi crec menys en allò que s'espera.
No coste gaire tornar-hi però.
Per probar sempre hi sóm a temps.

Ja està tot dit però...

I Correus.cat?

Aquesta any 2015 ha començat “interessant”. Sembla que s’han de definir moltes qüestions que afectaran a moltes persones. El President de la Generalitat de Catalunya ha convocat eleccions pel 27S, amb la idea de saber si hi ha majoria destacada partidària de un nou estat. En previsió de que això pugui confirmar-se, la tasca més immediata és ficar les bastides, les estructures bàsiques del hipotètic nou estat. Les prioritats semblen clares: Hisenda i Seguretat Social. Però un estat te moltes més estructures necessàries. Correus pot ser una de tantes. No en parlen; feina rai. Sí parlen, però, d’altres estructures –infraestructures- tanmateix molt importants, com les ferroviàries. El Conseller de Mobilitat i Territori ja està dissenyant com quedarien els ferrocarrils: privatitzats. A la venda. Ja no existirà RENFE, ADIF, ni tan sols els ferrocarrils de la Generalitat. Tot quedaria en mans d’operadors privats. El mateix que està passant amb la Sanitat (“Boi privatizando”) Aquí van més avançats. I si no ens belluguem, “un dos tres...qui gemega ja ha rebut”.

Ho expliquen com la única via perquè funcioni qualsevol servei, inclosos els públics. L’aritmètica més bàsica indica que són interessos per ingressar a “caixa”. (El pitjor és que quan hi ha pèrdues es repercuteixen a les butxaques de tots plegats)

Amb aquest preparo algú té dubtes de com seran els serveis postals catalans? : Correus.com  

Publicat a la revista El Correu de l'OP núm. XXIII - Gener-Febrer 2015

Editorial ElCOP núm. XXIII

Portem ja uns quants anys amb la insistència de que tot ha de ser privat. Si més no la gestió (i els beneficis econòmics). En diuen NEOLIBERALISME.  Es contraposa a una gestió pública dels recursos i de la prestació del servei. No es un tema senzill. En molts àmbits estem creuant la frontera entre “lo públic” i “el privat”. Si fem una ullada amplia al voltant obtindrem pistes. Més o menys per ordre –a títol enumeratiu, no excloent- Aigua, Energia Elèctrica, Gas, Sanitat, Educació...És una simple combinació matemàtica. Anem pagant més i més per aquest serveis i no milloren. El nivell de queixes augmenta exponencialment. El sistema es comporta com una piconadora. Correus no se’n salva. I finalment la qüestió no és gestió pública vs. privada. És si es fa bé o no. Quasi tothom dona els serveis postals com a morts. No estan morts. Pot ser els estan matant. La realitat és que cap estructura privada o pública mira pel bon servei. Uns perquè no guanyen prou, els altres perquè volen guanyar. Error. El benefici d’un servei públic no pot quantificar-se en termes econòmics, monetaris. S’ha de fer bé. Eficàcia + eficiència. Ni uns ni altres en saben.  

Publicat a la revista El Correu de l'OP núm. XXIII - Gener-Febrer 2015