Portem ja uns quants anys amb la insistència de que tot ha de ser privat.
Si més no la gestió (i els beneficis econòmics). En diuen NEOLIBERALISME. Es contraposa a una gestió pública dels
recursos i de la prestació del servei. No es un tema senzill. En molts àmbits
estem creuant la frontera entre “lo públic” i “el privat”. Si fem una ullada
amplia al voltant obtindrem pistes. Més o menys per ordre –a títol enumeratiu,
no excloent- Aigua, Energia Elèctrica, Gas, Sanitat, Educació...És una simple combinació
matemàtica. Anem pagant més i més per aquest serveis i no milloren. El nivell
de queixes augmenta exponencialment. El sistema es comporta com una piconadora.
Correus no se’n salva. I finalment la qüestió no és gestió pública vs. privada.
És si es fa bé o no. Quasi tothom dona els serveis postals com a morts. No
estan morts. Pot ser els estan matant. La realitat és que cap estructura
privada o pública mira pel bon servei. Uns perquè no guanyen prou, els altres
perquè volen guanyar. Error. El benefici d’un servei públic no pot
quantificar-se en termes econòmics, monetaris. S’ha de fer bé. Eficàcia +
eficiència. Ni uns ni altres en saben.
Publicat a la revista El Correu de l'OP núm. XXIII - Gener-Febrer 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada