I la
Botifarra ?
Si voltem per
algun local, generalment bars o cafeteries, on se juga a la botifarra, podreu
observar –estadística pura- que els que hi participen responen a un perfil
d’edat avançada. Això no és una novetat. Jo sempre he vist més gran a la gent
que jugava a les cartes. El final de l’etapa laboral n’era una explicació que
donava sentit a aquesta realitat. Però els joves també jugàvem. De estudiants,
al plegar de la feina, els festius...Alguna cosa ha canviat i no és pas el joc
de cartes més popular en aquestes contrades. Ara podem veure al jovent –pot ser
al mateix local- reunits i connectats tots a l’aparell mòbil, suposo que
compartint les seves jugades. Són els nous temps (que no tenen perquè ser
necessariament dolents). El que hem sabria greu és que el meravellós joc de la
botifarra, acabes a un de tants museus de l’activitat humana (etnològics en
diuen). En la era de la comunicació, el joc de la botifarra, n’és un bon
exemple de contacte. Els “xateixos” jugant al joc de la manilla, són
impagables. Penseu que és l’únic joc conegut en el que la escridassada se
l’emporta el company, no els adversaris. Una gran lliçó; és una manera de dir-li
al company: si no anem a una, no guanyarem la partida. Solidaritat, suport
mutu, valors que transmet aquest joc. De debò, tot un exemple de com sortir
guanyador junt a.... Gran ensenyança! CONTRO, RECONTRO, SANT VICENÇ!!
Publicat a la revista "El Correu de l'OP" núm. XXII - Novembre-Desembre 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada