Fa uns dies a La
Vanguardia digital publicava un reportatge sobre Lleida. Un recull de l’oferta
cultural, turística i urbana de la ciutat. Reportatge típic, bastant complert i
a la vegada poc original. Els comentaris, però, eren interessants, si més no
per la diversitat: Lleida ciutat avorrida vs Lleida un lloc amb qualitat de
vida. Certament a Lleida hi ha una considerable oferta cultural. Sí. Però igual
que passa amb el tema urbanístic, l’iniciativa va de dalt a baix. Amb el tema
de les retallades per la crisi, la cultura –en el seu sentit més ampli- ha
estat la més perjudicada. Els poder públics tenen materialment “segrestada” la
activitat cultural i també la planificació de la ciutat. És un error creure en
la subvenció com a sistema de promoció de la cultura. Hi ha moltíssimes
iniciatives que no tiren endavant per falta de infraestructures racionals. Amb
la despesa de –per exemple- la Llotja o el pont de Princep de Viana, podria
haver molts locals per a que els artistes, iniciatives sorgides des de la
ciutadania mateixa, poguessin exposar la
seva proposta. L’obra artística ha de subsistir per ella mateixa, sigui de
l’àmbit que sigui, plàstica, literària, musical, dramàtica i els diners de tots
no poden dedicar-se únicament a uns quants privilegiats, ni molt menys fer un
mètode de finançament de la despesa pública.
Publicat com Editorial al núm. XXI de la revista "El Correu de l'OP"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada