SELFIES

Sembla poc discutible que la cultura dominant a occident és l’anglosacsona. En conseqüència el idioma predominant (a banda el nombre de persones que el parlen) és l’anglès. Com abans el francès, l’anglès ens aporta cada dia més paraules al nostre vocabulari. Moltes s’incorporen al nostre idioma perquè pot ser no tenen una traducció concreta. Màrketing seria un exemple. No és el cas, però, d’una paraula que diríem està fent furor: Selfies, que voldria dir “fer-se un mateix alguna cosa”. S’aplica darrerament al camp de la fotografia per explicar que ens hem fet una foto nosaltres mateixos i més concretament amb el telèfon mòbil. A l’anglès ja tenia el seu mot concret: Selfportrait. I aquí també tenim el sinònim: Autoretrat. Són les modes que tot ho canvien.

Autoretrat

L’autoretrat, en termes d’art, forma una disciplina pròpia. Al llarg dels temps molts pintors l’han practicat. Rembrant (documentats uns 90), Van Gogh (29), Frida Kahlo, , Picasso, Alberto Durero, Salvador Dalí, Leonardo da Vinci, Francisco de Goya, Edgar Degas, Miguel Angel, Claude Monet, Diego Velazquez, Matisse, Andy Wharhol, i un llarg etcètera tenen producció.

En l’art fotogràfic passa el mateix. Fotògrafs com Stanley Kubrik, Richard Avedon, Robert Mapplethorpe, Català Roca...tenen obres dedicades a ells mateixos.  

L’autoretrat, és una variant que pot resultar fins i tot divertida i de la que podem aprendre una mica més de fotografia. No hi ha una tècnica estàndard. Podem deixar volar la nostra imaginació i enginy.  L’únic necessari som nosaltres mateixos i una càmera. A continuació unes senzilles idees per començar.

 

Amb les mans

La manera més fàcil, és sostenir la càmera amb els braços amb l’objectiu mirant cap a nosaltres i un dit al disparador. Normalment serà una imatge del rostre i per tant l’objectiu que farem anar haurà de ser tipus angular (de 18 a 35) Si la màquina no te enfocament automàtic haurem de ser curosos en fixar prèviament la distancia i utilitzar una obertura de diafragma més aviat petita  per evitar sortir borrosos. Si la màquina te autofocus (avui dia quasi totes) només ens preocuparem de les condicions de llum, fons i el que és més important, quin angle expressió facial volem transmetre.

Amb Trípode 

Però podem ampliar les possibilitats utilitzant alguna ajuda. La més útil és el trípode. Ens possibilita augmentar el camp de l’escena i fer el retrat de rostre, mig cos o cos sencer, dempeus, asseguts, estirats a terra...com vulguem. Amb aquest sistema, a banda de les precaucions comentades en el paràgraf anterior,  no tenim possibilitat de prémer el disparador de la càmera, de manera que caldrà utilitzar el temporitzador (millor 10 segons per tenir temps de situar-nos) o el disparador a distància que moltes màquines ja tenen. En aquest darrer cas també convé ficar temps de demora al disparador, però no cal córrer a “posar”.

A partir d’aquestes senzilles orientacions tècniques, podem ficar en marxa la nostra creativitat.

Amb trípode i mirall

Un complement que ha estat molt utilitzat i que a mi m’agrada molt, són els miralls. Un mirall, multiplica l’escena. La versió més senzilla, seria fer-nos el retrat que incorpora a la mateixa màquina. Però si cerquem l’angle adequat –i un trípode o recolzament per la càmera- aquesta no sortirà.

Reflex de vidre de finestra

Una variant, són els vidres. En determinades condicions de llum, els vidres reflexen les imatges i a l’hora permeten veure l’escena de l’altre costat, de tal manera que podem aconseguir escenaris diferents, inversemblants, fins i tot surrealistes.

Ombra

Finalment, hi ha un altre tipus d’autoretrat que resulta més atípic, però que també te la seva vessant artística: Capturar l’ombra del fotògraf. En exterior molt ben il·luminats, podem fer una foto de la nostra ombra. Te importància la quantitat de llum per obtenir un bon contrast. Pot ser llum natural –el sol- o bé artificial com per exemple un lloc amb molts focus o faroles.

Així doncs, tenim moltes possibilitats per a fer fotografia quan estem sols i volem fer un retrat. Un bon aliment pel narcisista que pot ser portem a dins.

Publicat a la revista "El Correu de l'OP" núm XXII - Novembre-Desembre 2014