Estem immersos en una època ce crisi. Crisi en un sentit
ampli -econòmica, social, de valors- encara que l’aspecte
financer sembla ser l’ull del huracà. L’efecte més
directe per les persones és o són les extraordinàries retallades en el
finançament de innombrables serveis, prestacions i activitats en general. En
tots el casos això ens afecta als més febles. Sempre ha estat així. Hi ha,
però, algun detall que hem crida l’atenció de manera especial. L’Església
Catòlica Espanyola manté un silenci curiós, per a dir-ho d’alguna
manera. Pel que sembla les retallades no li han afectat.
Sense tenir un coneixement extraordinari del tema, si puc
deduir que les vies principals de finançament de l’Església
Catòlica no han rebut el impacte. Diguem que el “Concordato” que te l’Estat
Espanyol amb la Santa Sede –renovat no fa gaires anys pel govern socialista d’aleshores-
en el seu vesant econòmic no ha sofert retallades. Hauria de ser ben coneguda
la influència de l’Església Catòlica a l’Europa
Occidental a partir de l’Edat Mitjana. Una Europa que va colonitzar bona part de
la terra. Influència que grans potencies com la Britànica es van espolsar
creant la seva pròpia estructura religiosa, o com més modernament els estats
centrals i nòrdics van situar-la en el seu lloc, sense donar més concessions
que a qualsevol estructura associativa.
