SOBRE EL EGOÍSMO (1977 - 1978)

Dibujo Sin Título - Rafael Baitg - 1976

El Egoísmo es,  por desgracia, una característica que va directamente ligada al ser humano. Pocos animales existentes en éste, nuestro mundo, tienen de forma tan descarada y en su peor versión esta característica. Sin embargo, yo como integrante de la comunidad humana, me niego a admitir que el egoísmo sea una nota general en el Género Humano.

Ésta negación puede parecer, a primera vista, como un intento de cerrar los ojos para ver un hecho claramente desagradable, despreciable, pero no creo que sea éste mi caso, pues admito su existencia y no la pongo en duda. Simplemente me niego a admitir la inherencia de ésta nota en la esencia del Ser Humano. Es decir, el egoísmo, es un elemento ajeno, impuesto por las circunstancias socio-políticas que se han venido dando a lo largo de toda la historia.

Como no me cansaré nunca de repetir, el Hombre es un Ser con, llamémosle, “autonomía de pensamiento” (de creación) sin que esto signifique que pierda su condición de sociabilidad, es decir que su autonomía no es tal aislado de sus congéneres. Sin embargo, ésta autonomía y ésta capacidad para crear o pensar (viene a ser lo mismo) puede ser perfectamente manipulable e incluso mutilable como de hecho está ocurriendo (y ha ocurrido)
(Sin fechar. Probablemente 1977-1978)

LAICISME vs . ANTICLERICALISME (II)

Efectivament, el patrimoni de l’Església Catòlica es immens, encara que ho és molt més la seva influència ideològica. Com ja hem vist, en alguna època l’Estat va intentar minvar el potencial patrimonial de l’Església –encara que amb finalitats únicament econòmiques- i també ,concretament en les dues eclosions republicanes, la influència ideològica.  El Projecte de Constitució Federal de la I República Espanyola (17 de juliol de 1873) incorporava en el seu text trets inconfusiblement laïcistes:

Art. 35. Queda separada la Iglesia del Estado

Art. 36. Queda prohibido a la Nación o al Estado Federal, a los Estados regionales y a los municipios subvencionar directa o indirectamente a ningún culto

En la segona etapa republicana del Estat Espanyol, La Constitució de la II República Espanyola (9 de desembre de 1931) tornava a deixar clara la voluntat de separar l’Estat de qualsevol confessió religiosa:

Art. 3. El Estado español no tiene religión oficial.
Art. 26. Todas las confesiones religiosas serán consideradas como Asociaciones sometidas a una ley especial.
El Estado, las regiones, las provincias y los Municipios, no mantendrán, favorecerán ni auxiliarán económicamente a las Iglesias, Asociaciones e Instituciones religiosas.
...
Aquest article –molt extens- detalla aspectes concrets de com establir el que les estructures de les confessions religioses, siguin com qualsevol tipus d’Associació. Per exemple queden prohibides les Ordres religioses que tinguin vot d’obediència a autoritat diferent de la legítima de l’Estat. També prohibeix a les associacions religioses l’exercici del “comercio, la industria o la enseñanza” i els imposa la submissió a les lleis tributaries del país, així com la possibilitat de nacionalitzar els seus bens.

No celebris les Festes veuràs quin goig

Agustín García Calvo
Conferència a Lleida el 13-03-2009

Fa unes setmanes va morir el meu admirat i polifacètic, professor, lliurepensador, escriptor, articulista....Agustín García Calvo. Voldria aprofitar per fer-li el meu humil homenatge. Va publicar gran quantitats d’articles en diversos mitjans, però ni ha un del 1992 a un diari d’àmbit estatal, que recordo cada any per aquestes dates: “¡No celebre las Fiestas! Verá que gozo” És una fina i àcida crítica al consumisme desfermat que des de fa unes dècades s’ha implantat en la nostra societat. Tot un seguit de costums que han anat arraconant la nostra autonomia individual per llençar-nos a la pràctica col·lectiva de uns protocols que literalment ens fan tornar “lelos”. Doncs feu la prova. Mireu de no fer malbé el vostre cervell pensant quins regals fareu, on els comprareu, que menjareu els diferents dies vermells (de un i do els que hi ha) d’aquestes setmanes. Allibereu la vostra agenda diària del munt de compromisos culinaris amb família, amics, companys i companyes de feina.... Veureu quina felicitat. Entrareu en un espai que difícilment puc explicar si és que no ho tasteu. A més a més -gran novetat!- aquest any les circumstancies socioeconòmiques s’han ficat de la nostra part i és que sense paga extra (que no doble) molts de nosaltres, afavoreix que no celebrem res. Au doncs. A DISFRUTAR!

Publicat a "La Quera" núm 18 - Desembre 2012

Per veure l'article de Agustín García Calvo CLICA AQUI

José R. Muñoz Sisó In Memoriam

IV Congrés de la CGT de Catalunya. Lleida 1992

Ens ha deixat José R. Muñoz Sisó. El passat 30 de novembre. Militant compromès del Sindicat de Transports (Secció Sindical de Correus) de la Federació Intercomarcal de la CGT de Lleida. Incorporat a la CNT de Lleida a finals dels anys 80, encara que ja militant amb anterioritat a terres galegues. Va estar Secretari General de la F. I. De Lleida entre els anys 2004 i 2008, possiblement l’etapa més fructífera de la CGT a Lleida.

Ja no hi és però ens deixa el seu compromís constant, l’esforç i la disposició a treballar per l’Organització, l’empenta i l’esperit positiu del “ens en sortirem, segur”. Qualitats totes que segur ens acompanyaran en la resta del camí. Jose la terra te sigui lleu.