LAICISME vs . ANTICLERICALISME (II)

Efectivament, el patrimoni de l’Església Catòlica es immens, encara que ho és molt més la seva influència ideològica. Com ja hem vist, en alguna època l’Estat va intentar minvar el potencial patrimonial de l’Església –encara que amb finalitats únicament econòmiques- i també ,concretament en les dues eclosions republicanes, la influència ideològica.  El Projecte de Constitució Federal de la I República Espanyola (17 de juliol de 1873) incorporava en el seu text trets inconfusiblement laïcistes:

Art. 35. Queda separada la Iglesia del Estado

Art. 36. Queda prohibido a la Nación o al Estado Federal, a los Estados regionales y a los municipios subvencionar directa o indirectamente a ningún culto

En la segona etapa republicana del Estat Espanyol, La Constitució de la II República Espanyola (9 de desembre de 1931) tornava a deixar clara la voluntat de separar l’Estat de qualsevol confessió religiosa:

Art. 3. El Estado español no tiene religión oficial.
Art. 26. Todas las confesiones religiosas serán consideradas como Asociaciones sometidas a una ley especial.
El Estado, las regiones, las provincias y los Municipios, no mantendrán, favorecerán ni auxiliarán económicamente a las Iglesias, Asociaciones e Instituciones religiosas.
...
Aquest article –molt extens- detalla aspectes concrets de com establir el que les estructures de les confessions religioses, siguin com qualsevol tipus d’Associació. Per exemple queden prohibides les Ordres religioses que tinguin vot d’obediència a autoritat diferent de la legítima de l’Estat. També prohibeix a les associacions religioses l’exercici del “comercio, la industria o la enseñanza” i els imposa la submissió a les lleis tributaries del país, així com la possibilitat de nacionalitzar els seus bens.

Queda, doncs, molt clara la voluntat laïcista en ambdues etapes de la història d’Espanya. Malauradament, com ha estat una constant en la nostra història, van ser anul·lades per dos cops d’estat militars. L’estament militar ha estat també un a constant en el poder del Estat espanyol.

A la restauració de la democràcia (que no ho és, o deixa molt que desitjar) la separació entre l’Estat i l’Església no és ni de bon tros tant contundent com en les anterior legislacions. L’actual Constitució Espanyola (27 de desembre de 1978) solventa el tema amb molta debilitat:
Art. 16.3 Ninguna confesión tendrá caràcter estatal. Los poderes públicos tendrán en cuenta las creencias religiosas de la sociedad española y mantendrán las consiguientes relaciones de cooperación con la Iglesia Católica y las demás confesiones.

La diferència resulta evident. Hi ha la menció específica la l’Església Católica i a més a més lo de “las consiguientes relaciones de cooperación” deixen la porta oberta directament a la financiació. Com així és avui dia. Tot o quasi tot està per fer.


Publicat a "El Correu de l'OP" núm XII - Novembre-desembre 2012