Aniversaris
Sempre, des de fa segles, s’han recordat dates passades en relació amb aconteixements rellevants, sigui en un petit grup de persones o de grans territoris (regions, països, ètnies...)
Anem a pams. En un nivell
personal, íntim, familiar, destaca el primer aniversari de la persona. És el
més bonic. El/la protagonista no te ni idea del que va la festa. L’espelma,
l’alegria que l’envolta és un moment fantàstic. Però no ho recordarà amb el pas
dels anys, tret que tingui alguna foto. Els progenitors, si gaudeixen com un
event significatiu, molt relacionat amb la salut del nen o nena. Així és que
m’atreviria a dir que és el TOP ONE dels aniversaris. Pel que fa a les
persones,passem directament dels primers anys de vida a uns quants més (llargs)
A partir dels 60 (ara pot ser s’allarga per l’expectativa de vida 70...
80...100). Els cent torna a ser una festa grossa d’aniversari. En aquest cas
són els successors/es els que celebren, perquè el protagonista ni en un cas ni
un altre, no se n’adona massa.
Fins aquí en vida. Però com
les bases de dades es van fent molt més complertes, quan se tracta de persones
amb una certa rellevància històrica se recorda el naixement i la defunció. És
impressionant. Segur que cada un dels
365 dies de l’any hi ha un naixement o una defunció d’algun conegut (al
territori proper o al mon global). Ho escriuen els diaris i ho diuen les
ràdios. Cada dia. Cal dir tenir present que les dates, quan es tracta de
importants persones de fa segles són totalment especulatives, per la falta de
referències documentals.
Enllaça el tema des
aniversaris amb el de les EFEMÈRIDES. No deixen de ser una cosa similar. “Tal
dia farà un any” el meu pare ho deia sovint. En aquest cas poden tenir a veure
amb persones o fets. Hi ha un gran catàleg de fets que hom recorda (sovint
interessadament) per mantenir viu un record, que ningú te, però cal fer-li
“memòria”.
Tot això va sempre o quasi
sempre, associat amb CELEBRACIONS. Festa, encara que sigui per l’aniversari d’una
batalla o guerra perduda. Més exactament: COMMEMORACIONS. Commemorem absolutament tot, independentment
de la seva rellevància o importància social o històrica. Una primera pedra, una
revolució o la independència d’un territori. Qui no commemora alguna cosa és
perquè no vol.
A part dels temes diguem
polítics o socials, en general te un origen religiós. El Santoral. Molt
interessant. Les dates dedicades als sants, santes i verges. N’hi ha milers. No
hi ha dies per encabir tantes personalitats reals o inventades. Des de fa anys
ens aquestes contrades es celebra l’Epifania del Senyor (els Reixos). Sant
Josep (el fuster) La virgen del Pilar (día de la Hispanidad). Sant Jaume (els
fanalets) també anomenat Santiago (“y
cierra España”). Diumenge de Rams (la Palma). Els difunts l’1 de Novembre (o el
31 d’octubre a la nit de la castanyada i els panellets). La verge del Carme i
la també verge María (la mare de deu d’agost). La Moreneta verge de Montserrat
(i la també moreneta
Virgen
de Guadalupe) I Sta. Àgueda (manen les dones aquell dia) I és clar Sant Anton
(ni ha varis però el més conegut és el patró dels animals...) Ah! Sant
Cristòfol (abans tots els taxistes i transportistes portaven una imatge del
sant al vehicle) ...I Sant Pancraç present a totes les pastisseries i negocis
de restauració. Àngels i Arcàngels (apartat entre militar i funcionari del
regne celestial) Soc conscient que deixo molts sants, verges, màrtirs que son icones en algun aspecte de la vida de
molts humans... Una mena de memòria sobrevinguda. És un no parar. Qüestió antropològica?
Però un tema aprofitat comercialment des de fa dècades i avui dia, sense esme. Pels reis el Tortell. Sant Josep dia del pare, regal (el de la mare va venir desprès per allò de que les dones també han de ser presents –Al·leluia!) Per Sant Blai les Cristines. Diumenge de Rams les palmes. Dilluns de Pasqua La Mona. Per tot Sants les castanyes i els panellets. És sens dubte el gremi de pastissers que promociona amb intensitat aquestes celebracions amb tota la legitimitat del mon.. Però no es queden sols. L’època dels Reixos (joguets per la canalla), ha estat ampliada pel davant amb el Papà Noel i Santa Claus (el fer cagar la tronca o el tió també continua viu... no està tot perdut) Per reblar el clau tenim en els últims anys l’anomena’t Black Friday al voltant de les dates de Tot Sants que ara també anomenen Halloween. Sí Sí estimada lectora/or tot plegat és un efecte de la globalització. No és bo ni dolent. És. Difícil de girar la cara a tot plegat. Doncs a Celebrar
.Enllaça el tema tangencialment, amb el que ha instituït un estament internacional (no sé si la ONU o un similar). Cada dia està dedicat a un tema. Innombrables. Variats. Poden ser malalties, descobriments, oficis, o moltíssimes expressions de la humana activitat per excèntrica que pugui semblar. De nou ens trobem en que no hi ha prous dies per tanta demanda, i alguns dies estan dedicats a varies qüestions. Algunes commemoracions o “dia de...” també són utilitzades comercialment, o per a donar a conèixer algun tema que malgrat estigui present, no parem compte. Donarem per bo.
Tot plegat és simplement la constatació del pas del temps. Una dimensió que no para quieta.
Epíleg: Si
algun dia estableixen el dia o l’any de Plec, jo plego. Foto el camp
Recomano
tanmateix, la lectura de l’article del gran professor Agustín García Calvo,
publicat a El País el 31/12/1992 “¡No celebre las fiestas! Verá que gozo”
https://elpais.com/diario/1992/12/31/sociedad/725756409_850215.html
Definicions
per documentar
D.E.C.
Aniversari: Dia
en que es compleixen anys d’algun fet o d’algun esdeveniment memorable. Ofici o
missa que hom celebra en sufragi de l’ànima d’algun difunt el dia que fa l’any
o els anys de la seva mort.
Efemèride: Nota,
article, etc, on es recordat un fet notable esdevingut en aquella data.
Esdeveniment notable.
Relació
d’esdeveniments ocorreguts en diferents èpoques en la data d’un dia determinat
Annals: Crònica, Història,
Efemèrides. Exposició de fets històrics concrets en forma breu i seguint un
ordre estrictament cronològic.
Almanac: Calendari acompanyat
de dades astronòmiques, pronòstics meteorològics i dades de les festes i les
fires.
AÑO: Periodo de 375 decepciones (El Diccionario del Diablo – Ambrose Pierce)
Il·lustració Josep Maria Cazares
Publicat a la revista PLEC 41 - Setembbre 2023
