dilluns, 30 de setembre del 2019

INDEPENDÈNCIA # 1


Heus ací una estructura mil·lenària. Una organització quasi perfecta en la que els integrants tenen tots i cadascun d'ells la seva funció.
Però, el que sembla més insignificant, vol dir la seva. Vol mirar a un altre costat (la fina observadora pot fàcilment comprovar l'intent del menyic de separar-se.... mirar a altres posicions).
La MA i les aliades...Manoquilla... etc. volen neutralitzar aquesta Rebel·lia, Sedició, Desobediència. No es pot permetre: aplicarem tot el pes de la rehabilitació, començant pel art. 155 del manual. El manual està molt obsolet. Més de quaranta anys sense tocar (o quasi). Fabricat, escrit o copiat -com la lectora consideri- d'un altre manual de, també, quaranta anys enrere. I ja són 80.
El tractament és simptomàtic i considerablement agressiu. Inhabilitació del rec vital i exercicis físics molt dolorosos. Estiraments, cops i alguna enrampada.
Qui aplica aquesta teràpia, està per sobre de tot. I lluny. En un espai indeterminat. Comenten que s'anomena cervell... Ell -o una part seva- ho controla tot.
Altres estructures organitzatives alienes, saluden. Consisteix en una forta encaixada (diria que hipòcrita) que fa mal; és dolorosa. Obliga a restar al lloc original. No hi ha manera. A risc de ser mal educat, poder saludaré menys –pensa el petit. Demana a experts en la matèria. Alguna cirurgia avançada podria aconseguir l’objectiu. Els experts saluden efusivament (altre volta el dolor de la salutació) i diuen que han de mirar i estudiar els precedents.
La desesperació fa acte de presència. Tirem pel recte? Una DUI que te variades possibilitats

DUI:
DECLARACIÓ UTÓPICA D’INDEPENDÈNCIA
DECISIÓ UNILATERAL INSENSATA
DETERMINACIÓ UZGUEBISTANA INÉDITA
DALTABAIX UNITARI INVERSEMBLANT
DOLOROSA UBICACIO IMPOSADA


CONTINUARÀ.....