La comunicació es produeix quan un missatge es genera per un emissor que,
utilitzant un mitjà, arriba a un receptor. Tot plegat es perfecciona quan hi ha
un retorn (feedback) i s’inverteixen els papers: el receptor emet i l’emissor
rep el missatge.En les darreres dècades, estem vivint l’època de la comunicació; gairebé el missatge per si sol justifica la seva existència. Diríem que de vegades -moltes vegades- es llancen missatges sense que importi qui, quants i on es reben. El paradigma és la "xarxa", la cirera d’aquest pastís que és la globalització. D’aquesta potentíssima eina hem d’extreure el màxim de partit, perquè no podem oblidar els nombrosos avantatges que té; entre d’altres, la possibilitat d’augmentar la nostra PARTICIPACiÓ en tots aquells aspectes que ens afecten directament (que són molts).
En aquest cas es tracta de l’educació i la formació dels nostres fills i filles.
Probablement hi ha poques coses que superen en importància a aquesta, tant des del vessant individual com des del social: la Sanitat i l’ensenyament són els dos paràmetres que assenyalen el desenvolupament real d’un estat.
Nosaltres som una de les famoses tres potes de la Comunitat Educativa:
Alumnes, Docents i Pares/Mares.
Així doncs, esdevé per a nosaltres una obligació personal el fet de participar en tot allò que afecti l’ensenyament. D’una banda, col. laborant directament amb els professors dels nostres fills i filles i amb el centre; de l’altra, estant presents en les associacions de Mares i Pares per tal que la nostra opinió i els nostres interessos siguin atesos per les administracions públiques implicades i per la pròpia direcció del Centre Educatiu en el qual estem. EI cert és que la nostra participació -des d’una òptica col•lectiva- pot millorar moltíssim, segurament també des del punt de vista individual. Sembla -desgraciadament- que s’accepta que a la Secundària el nostre paper perd rellevància i realment és tot el contrari. Resta, encara, molt camí per aconseguir que l’ensenyament Públic tingui la qualitat que ens mereixem. Cal que s’esmercin els recursos necessaris perquè els plans educatius que sobre el paper obtenen consens, donin el seu fruit. Recursos materials com nous centres o millores imprescindibles -com es el nostre cas en el GiIi- i Recursos Humans per assegurar el compliment efectiu dels dissenys curriculars. Bona part d’aquests recursos queden dissolts en les subvencions a l’ensenyament privat -amb la falsa excusa que la xarxa pública no és suficient- el que permet subsistència d’activitats que s’haurien de autofinançar i que no correspon a l’hora d’assumir la seva part el situació immigratòria actual. A més a més, estem en un moment de canvis constants en els Plans d'Educació que no haurien d’anar endavant sense una aprovació majoritària per la nostra part. EI Gili posa a la disposició de l'Associació de Mares i Pares una eina i un espai per facilitar la nostra participació: una interessantíssima pàgina web (www.iesgiligaya.org). Cal visitar-la, gaudir-ne i sobretot utilitzar-la. Que sigui interactiva i que pugui fer-se realitat el cercle de la COMUNICACiÓ-PARTICIPACIÓ.
Tot i això, no oblidem que no hi ha res més bonic que una bona conversa cara a cara.
A.M.P.A de l'I.E.S. Samuel GiIi Gaya
Article de la revista de Juny 2006 del nostre company Rafael Baitg Casterad
Dibuix Rafel Baitg
Nota:
He trobat aquesta col·laboració que vaig fer a la revista del Institut Gili
Gaya al 2006. Darrerament el Gili ha sortit als papers per un professor de
filosofia que va patinar. Em sento una mica culpable. El seu tarannà era ja
conegut. Les meves filles recorden anècdotes... Un altre petit fracàs en la
meva modesta trajectòria.
