Quan arriben
aquestes dates, els que tenen una edat i encara treballen o han treballat a
Correus, recorden la època d’una manera particular. Les Festes de Nadal a
Correus, eren una temporada especial per la quantitat de feina que en pocs dies
es generava. Milers i milers de cartes arribaven als centres de treball, com si
d’un tsunami postal es tractes. Calia contenir –en aquest cas donar sortida- a
tot aquell allau. Contractaven a temporers com fan a les zones agrícoles a les
grans collites. En dèiem “turroners”. Però no ni havia prou per a donar
l’abast. Calia doblar torns, reforçar serveis. Més hores de feina –amb una minsa
retribució- de les que en dèiem “xampanyeres” perquè alguns usuaris –conscients
de l’esforç del personal de Correus en aquells dies- donaven un “l’aguinaldo”
que prenia forma d’ampolla de cava que era distribuït equitativament (?)entre
el personal. Aquell detall feia que la prolongació de jornada tingues un cert
aspecte festiu. Tot això es vivia amb molta intensitat a “la sala de batalla”
(Sala de Direcció. Era un no parar de classificar, lligar, ensacar..... Temps
era temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada