L’òrgan d’expressió que distribueix l’Ajuntament,
“Revista la Paeria” publica en la darrera entrega un breu amb el resultat d’un treball del
departament de Sociologia de la UdL (encarregat per la regidoria de
Participació) en la que conclouen que un 38 % dels habitants de Lleida,
participa en alguna associació.
No he tingut accés al treball però sembla generalista. Es
a dir val com a participació el formar part de un grup, club, etc. Per exemple
de botxes. Bé ho donarem per bo perquè la participació en activitats
col·lectives es intrínsecament positiva. Però cal aprofundir. Cal destriar una
mica i veure els nivells de participació en aquelles associacions que tenen o
poden tenir una repercussió en el nostre entorn més proper. En aquest sentit
les Associacions de Veïns (AA.VV.) tenen –o haurien de tenir- un paper
destacat. Fent una mica de història, a Lleida l’associacionisme
veïnal va néixer de una forma més o menys clara als anys seixanta-setanta als
barris perifèrics, als situats més enllà de les barreres urbanes, la natural
del riu i de la artificial de la via del ferrocarril: Pardinyes, Balafia, Els
Mangraners, La Bordeta... En alguns casos també van néixer al voltant d’activitats
parroquials, que van tenir algun caire reivindicatiu (per exemple El Clot de
les Granotes). Però als anys 80 i 90 el fenomen associatiu veïnal va ser
fagocitat per l’Ajuntament. Maleïdes subvencions! Van esdevenir, tret d’excepcions
destacables, aparells destinats a representar una participació que era
finalment artificial. Aquest aspecte artificial ha anat in crescendo en la darrera dècada. S’ha acabat de
constituir tot un seguit d’associacions veïnals que no són més que un decorat de
cartró-pedra.
En l’anterior edició de la revista La Paeria, anunciaven la constitució dels Consells
Territorials de Lleida. Un graó més amunt de la molt nefasta Federació de
AA.VV. Un òrgan que posa la guinda a la farsa de les AA.VV.
Hi ha una dita que diu que una casa no es comença pel
teulat. Aquest símil es aplicable a gaire bé tot plegat. Això és el que ha
passat i ha estat possible per la nul·la o quasi nul·la participació dels
ciutadans i ciutadanes de Lleida. Tots hauriem de participar en aquestes
organitzacions, que serien la via perfecta per atansar les decisions sobre la
ciutat, als afectats en cada cas. Participem!. Si no no tindrem mai aquella
ciutat que volem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada