dissabte, 14 de juliol del 2012

LES BASSES D’ALPICAT

Ple estiu. Molta calor. On anem? A les Basses, a les Basses d Alpicat. Us sonarà lluny, vell, passat de moda. Va ser un lloc que –ara amb la perspectiva del temps- sem representa fabulós. Va estar un espai extraordinari. A Lleida era lespai. Hi era tothom  o quasi perquè molt pocs tenien cotxe i podien anar a la platja. En tot cas hi eren els que calia, la resta ja tenien els seus espais. A que ve escriure daquest tema? Resulta que aquest fabulós espai encara hi és. Un espai que tots identificàvem; la olímpica, la familiar, la del pont, la de les dones (si! hi havia un curiós apartheid que –això sí- val la pena oblidar) les immenses (a mi mho semblaven) zones de gespa...Agafàvem lautobús davant de la presó vella (ara és la cova dAli Baba i els molts lladres) a la punta de la Rambla dAragó; a Boters.  Lautobús de gom a gom; molta calor; després del viatge, que de petits sens representava daventura, arribava la compensació amb una remullada continua. Acabàvem encongits. Moltes vivències. Ladolescència es presentava en forma de exitacions imparables únicament tractables amb ma dura. Més endavant –si hi havia sort- les primeres refregades sobre la gespa en algun raconet darrere de la olímpica, en un raconet sota un avet. Era la joventut irrefrenable. Ara també ho és, hi ha coses que no canvien però ara resulta, per exemple que clausuren uns lavabos a la UdL perquè sembla que havien ampliat la seva gama de serveis. Això es repressió. El cas es que durant els darrers  quinze o vint anys shan fet piscines a diversos barris i indrets de la ciutat així com a la majoria de pobles dels voltants. No es tracta de tornar al passat (jo no soc dels que pensen que “cualquier tiempo pasado fue mejor”) però certament no és el mateix. No.
Dons bé com us deia aquest espai està encara al mateix lloc, però no se us acudeixi danar. Cauríeu  en una profunda depressió. Està fet malbé. Sembla que el que mana al municipi, espera larribada d algú que en vulgui treure profit. Se ho vol vendre. Clar i català. Que volen? Un Eurovegas? Un parc temàtic? –el Siurana en volia fer un al antic polvorí de la Cerdera. Senyors que manen ja tenim un Golden Gate i una Lletja (disculpin, Llotja) Molt ciment i molta rajola. Baixin del núvol megalòman on estan instal·lats, abans no arribi la gran fallida. Per què no volen obrir un debat ampli de tots els ciutadans i ciutadanes? Amb els Plens Municipals no nhi ha prou. Les Basses i moltes altres coses –Pavelló de Vidre, Gardeny... tot plegat- es mereixen que es tingui en compte el parer de tots. Tenim dret a intervenir de forma directa en la construcció de la nostra ciutat. Cal un debat públic ja!

Publicat a La Quera núm 14 - 13-07-2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada