Ple estiu. Molta calor. On anem? A les Basses, a les
Basses d’ Alpicat. Us sonarà lluny, vell, passat de moda. Va ser
un lloc que –ara amb la perspectiva del temps- se’m representa fabulós. Va estar un espai extraordinari. A Lleida era l’espai. Hi era tothom o
quasi perquè molt pocs tenien cotxe i podien anar a la platja. En tot cas hi
eren els que calia, la resta ja tenien els seus espais. A que ve escriure d’aquest tema? Resulta que aquest fabulós espai encara hi és. Un espai que
tots identificàvem; la olímpica, la familiar, la del pont, la de les dones (si!
hi havia un curiós apartheid que
–això sí- val la pena oblidar) les immenses (a mi m’ho semblaven) zones de gespa...Agafàvem l’autobús davant de la presó vella (ara és la cova d’Ali Baba i els molts lladres) a la punta de la Rambla d’Aragó; a Boters. L’autobús de gom a gom; molta calor; després del viatge, que de petits se’ns representava d’aventura, arribava la
compensació amb una remullada continua. Acabàvem encongits. Moltes vivències. L’adolescència es presentava en forma de exitacions imparables únicament
tractables amb ma dura. Més endavant –si hi havia sort- les primeres refregades
sobre la gespa en algun raconet darrere de la olímpica, en un raconet sota un
avet. Era la joventut irrefrenable. Ara també ho és, hi ha coses que no canvien
però ara resulta, per exemple que clausuren uns lavabos a la UdL perquè sembla
que havien ampliat la seva gama de serveis. Això es repressió. El cas es que
durant els darrers quinze o vint anys s’han fet piscines a diversos barris i indrets de la ciutat així com a la
majoria de pobles dels voltants. No es tracta de tornar al passat (jo no soc
dels que pensen que “cualquier tiempo pasado fue mejor”) però certament no és
el mateix. No.
Dons bé com us deia
aquest espai està encara al mateix lloc, però no se us acudeixi d’anar. Cauríeu
en una profunda depressió. Està fet malbé. Sembla que el que mana al
municipi, espera l’arribada d’ algú que en vulgui treure profit. Se ho vol
vendre. Clar i català. Que volen? Un Eurovegas? Un parc temàtic? –el Siurana en
volia fer un al antic polvorí de la Cerdera. Senyors que manen ja tenim un Golden Gate i una Lletja (disculpin, Llotja) Molt ciment i molta rajola. Baixin del núvol
megalòman on estan instal·lats, abans no arribi la gran fallida. Per què no
volen obrir un debat ampli de tots els ciutadans i ciutadanes? Amb els Plens
Municipals no n’hi ha prou. Les Basses i
moltes altres coses –Pavelló de Vidre, Gardeny... tot plegat- es mereixen que
es tingui en compte el parer de tots. Tenim dret a intervenir de forma directa
en la construcció de la nostra ciutat. Cal un debat públic ja!
Publicat a La Quera núm 14 - 13-07-2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada