40 Anys de la CGT a Lleida (1986 – 2026)

 

A finals de 1986, fruit del treball d'expansió de la CNT (renovada) a Barcelona –sector majoritari a Catalunya- després del Congrés d'Unificació, s'estructura novament l'Organització amb quatre companys (un company veterà jubilat i tres joves de Sanitat, Construcció i Correus). Es legalitza el Sindicat d'Oficis Varis de la CNT-R de Lleida(que conviurà amb l'homònim de la CNT-AIT, aquest sense pràcticament dinàmica sindical) i el 1987 es presenta a les eleccions sindicals de Correus, obtenint representació amb dos delegats a la Junta de Personal (funcionaris). A partir d'aquell moment comença a créixer la afiliació a Correus, l'autèntic germen  de l'Organització a Lleida. El 1988 la CNT-R obté –al Estat- diversos locals del patrimoni sindical acumulat, dels quals un és per a Lleida. El local, suposa un punt d'inflexió i l'augment de la afiliació  així com l'expansió a altres sectors.

Després de la vaga general del 14-D – 1988 la CNT ja s'ha fet un lloc a la ciutat. Al 89 la CNT-CGT (ja en ple canvi de sigles) participa a l'1 de Maig unitari amb la resta de sindicats, que va ser l’ultima jornada unitària fins avui dia. A partir de llavors la Confederació General del Treball (CGT) de Lleida sempre ha participat a l'1 de Maig amb la seva pròpia organització.

El període 1990-1995-1998 representa la consolidació de l'estructura i es passa d'un parell de desenes d'afiliats a varis centenars. Al constant augment a Correus -on ja es disposa de representació tant en funcionaris com en el comitè d'empresa de laborals, s'afegeix la incipient activitat a Metall, Banca i Sectors Públics com Ensenyament, Sanitat, Renfe i Telefónica. En aquests casos , gràcies a la tasca de les estructures de ram (Federació de Banca, Federació d’Ensenyament, Federació de Sanitat) i Sindicats Federals de l'Organització (Renfe, Telefónica, Correus...). L'any 1992, la CGT de Lleida organitza el IV Congrés de la CGT de Catalunya, que té una importància singular per la identitat diferenciada que adquireix la CGT de Catalunya. En aquest període s'implanten serveis jurídics que, amb diverses fórmules, es mantenen fins avui. També adquireix importància la formació: per part del mateix Sindicat, s'organitzen cursos de formació per afiliades i afiliats tan de ordre intern com específics de feines (per exemple Correus) incloent cursos del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (S.O.C.) a través del C.E.S.L. (Centre d’Estudis Sòcio-Laborals) de la CGT de Catalunya. Aquesta infraestructura influeix positivament a la consolidació de l'Anarcosindicalisme a Lleida.

És també en aquest intens període en què es comença l'activitat a l'àmbit social. La incorporació de companys i companyes joves, amb moltes inquietuds, conformen un temps creatiu que dóna un impuls decisiu a l'activitat llibertària del Sindicat a Lleida. De la CGT surten els fundadors de l'Ateneu Llibertari de Lleida (1991) i diversos col·lectius de caràcter llibertari. Es du a terme una considerable activitat en diverses campanyes: antimilitarista, objecció de consciència, tallers de comunicació, publicació de fanzines, etc. De la qual podem destacar un macro concert el 1991 contra la guerra del Golf que va ser multitudinari pel que són aquestes terres. Molts d'aquells joves han crescut a l'Organització i avui dia continuen aportant la seva militància aquí a Lleida o en altres llocs. L’àmbit Llibertari va ocupant el seu lloc.

El període 1998-2004-2008 suposa probablement una de les etapes més fructífera de la CGT a Lleida. La afiliació experimenta un augment considerable. L'any 1997 es va constituir el Sindicat de Transports i Comunicacions de Lleida, que amb el de Activitats Diverses, Sanitat i Ensenyament fa que es constitueixi la Federació Intercomarcal de la CGT de Lleida. S'optà per la fórmula Intercomarcal per l’entitat singular de les poblacions de la província de Lleida. Aquesta elecció era més operativa que la de Federació Local. Cal dir, però, que el funcionament quotidià -encara avui dia- és més semblant al d'un Sindicat Únic que al d'una Federació. Això, però, no suposa cap problema en la correcta participació orgànica a la Confederació. Ben al contrari l’agilitza. Sindicalment, a banda de mantenir i augmentar la implantació i representació a Correus (CGT és majoritària), Metall, Renfe, Banca, Telefónica, Alimentació...es creen estructures a l’Ensenyament Públic, Sanitat i Tèxtil s’aconsegueix representació a la Diputació, La Paeria (Ajuntament de Lleida), Administració General de l'Estat i conseqüentment  s’incorpora a la estructura el Sindicat d’Administració Pública. Sorgeix amb força la lluita en una nova activitat que aplega milers de treballador en la primera dècada del S. XXI el sector del Telemàrqueting  que ha Lleida te una plataforma important (Atento arriba a tenir més de 500 treballadores i treballadors).

En l’aspecte  social, aquesta etapa significa la definitiva incidència de la CGT en l'impuls d'iniciatives que s'enfrontin al sistema socioeconòmic imperant. Es col·labora molt estretament amb Organitzacions i Col·lectius que sorgeixen de l'espai de l'esquerra anti-capitalista i de l'esquerra independentista. Lleida Treballadora,  Casals Socials Autogestionats (La Maranya...), Independentistes (Ocell Negre...), Ocupats (La Xispa, La Gabia, La Ràbia...) Assemblea de Joves, Sindicat d'Estudiants dels Pobles de Catalunya... són alguns exemples de col·laboració amb objectius comuns. Col·laboració que aporta militàncies compartides. S'organitzen en diversos anys, Jornades de caràcter llibertari, de debat i aportació d'idees i accions. Destaquen les Acampades al Pirineu que es van repetir durant diversos estius.

El període coincideix amb el desbordament del fenomen migratori, en què la CGT també hi participa activament per ajudar moltes persones arribades en condicions inhumanes, establint mecanismes d'ajuda i assessorament. Varen ser uns anys molt intensos, en els que comencen a sortir diverses associacions d’immigrants amb els que la CGT estableix una estreta relació col·laborant en diverses mobilitzacions dels anomenats “sense papers”

Des del 2008 fins avui, passem el que sembla un període de transició i consolidació definitiva. L'any 2010 la CGT de Lleida organitza el IX Congrés de la CGT de Catalunya, de manera que segurament és l'única població que ha repetit la celebració d'un Congrés Confederal a Catalunya. En aquest Congrés s'aprova la incorporació d'un nou Sindicat a la Federació Intercomarcal de CGT de Lleida: el Sindicat de la Muntanya-Pilum. És d'activitats diverses i el seu àmbit territorial és el de les comarques pirinenques. Aquest mateix any i amb motiu del centenari de la CNT s'elabora un important treball del que resulta la publicació del llibre “Memòria Llibertaria – 100 anys de moviment llibertari a Lleida”. Sorgeix com a iniciativa d'un grup de companyes i companys, que amb molta dedicació, esforç i la col·laboració d'historiadors, estudiosos i testimonis d'aquest període aconsegueixen documentar el moviment llibertari i anarcosindicalista a Lleida i comarques, cosa que fins ara estava inèdita o molt escampada.

La CGT de Lleida també és present en l'eclosió del moviment ciutadà dels darrers anys, encara que de forma implícita, col·laborant a través de les aportacions de militants a la Plataforma anti-MAT (Línia de molt alta tensió del Pirineu), l'Assemblea Ciutadana, Casal de Joves, Assemblees d'Indignats, Marees. Amb una destacada presència al Moviment Feminista (Coordinadora Feminista) i la lluita per la dignitat en el treball al camp (temporers) a través de la organització Fruita amb Justícia. És el que s’ha anomenat  “teoria del desdoblament”. Aquesta presència des de fa un lustre,  es fa palesa amb l’estreta col·laboració amb organitzacions de caire llibertari com són la Biblioteca Anarquista Maria Rius i l’Ateneu Cooperatiu La Baula que de forma constant programen tot un seguit d’activitats molt relacionades amb la idea de la lluita per un mon més just i lliure.

En el curs de la darrera dècada, l'aspecte sindical es manté a totes les empreses i sectors amb activitat. I definitivament es consolida la presencia territorial a gairebé totes les comarques de la província. De forma singularment important a l’Urgell, la Segarra, l’Alt Pirineu (els Pallars i l’Alta Ribagorça), el Solsonès , a banda del Segrià i la Noguera.

Es mantenen els índexs de representació amb augment a l'AGE, la Paeria, i a la Diputació de Lleida (majoritaris). S'aconsegueix entrar a l'àmbit de la Sanitat Pública que era una de les àrees importants en què no es formava part de cap Comitè ni Junta de Personal.

Actualment la coordinació periòdica i sistemàtica del treball de les diferents seccions sindicals de sector i d’empresa, constitueix la columna vertebral de l’acció de la CGT de Lleida. L’Anarcosindicalisme, recupera l’espai que li pertoca. La CGT va més enllà de fer un sindicalisme dedicat a la lluita per les millores laborals. Reprenent l’herència de l’anarcosindicalisme revolucionari, per exemple de Salvador Seguí, la CGT pretén ser una estructura encaminada a la transformació socioeconòmica de la nostra societat.  La via és la lluita, el conflicte, l’acció directa, defugint dels mecanismes sindicals construïts  a la transició, basats en comitès burocràtics  que prenen sovint la veu a les treballadores i treballadors. Per aquest camí, la CGT ja és la tercera força sindical en representativitat i afiliació. Una trajectòria que continua amb ritme constant.

CGT de Lleida.