El nom
de Maria Sauret va lligat a una persona i a una més de les llegendes d’aquestes
terres. Va viure temps convulsos, a cavall dels segles XVII i XVIII.
Segons
consta al Cadastre de 1706, el seu origen familiar, s’ubicà en l’actual solar de
la catedral nova, envoltat pels carrers
de l’Almodí Vell i de Montgay, perpendiculars a la llarga via del carrer Major,
on es trobava la casa del serraller Joan Sauret .
La
documentació conservada dona fe dels fets,
de la participació de Maria Sauret en la guerra de Successió. Historiador
i cronista (procliu al bàndol austriacista), Narcís Feliu de la Penya, explicà
apassionadament la violència que envoltà aquell setembre de 1707:
«...Fue singular el valor de Maria Saurèt de Lerida, que
rindiò à vn
Soldado Francès con su Cavallo, y le entró en Lerida: lo
mismo executó
vn muchacho de onze años. No dexaron de tener algunas
desgracias
los paysanos, en medio de los progressos: Salieron ocho
de Lerida, mataron
à quatro los enemigos, y prendierõ à los demàs. Hallaron
veinte
Fusileros, à veinte y cinco Cavallos franceses, y
pelearon hasta faltarles
las
municiones: retiraronse trás de vnas paredes, y à mas no poder se
rindieron, y rendidos les mataron los enemigos.
Sucedieron estos lances
hasta el
primero de Octubre...»
Vet
aquí, que tenim una heroïna.
Però hi
ha més llegenda al voltant de la persona. Filla de serraller, pertanyia a un
status privilegiat en aquells temps. Diuen que, a les hores, i havia l’aprenent d’un obrador del carrer
Carme que s’enamorà de la filla del serraller, l’amo. Per salvar les
diferències econòmiques i socials que els separaven, va fer una obra per demostrar la seva
capacitat de professional del ram i així convèncer dels seus valors al futur
sogre. Aquesta obra la coneixem avui dia
com “El Balcó del Serraller” La podem contemplar a l’actual Diputació de
Lleida, carrer Carme. Una meravella. Una meravella d’obra i de llegenda. Les dates confirmen –gairebé del tot- que
aquest fet no va ser real. La forja del balcó està datada al 1761, any en que
la Maria Sauret ja no i devia ser viva o en edat de merèixer.
Si més
no, Maria Sauret i la seva bonica llegenda, està present entre nosaltres. Un carrer porta
el seu nom. Situat entre la Avinguda del Segre i el Carrer Comerç.
Perpendicular als carrers de Vila Antonia (Marqués)- que va cedir terreny per
fer la via- i del General Brito, portuguès que va participar en la defensa de
Lleida als voltants de 1646 en la guerra dels Segadors.
Documentació:
Feliu de
la Penya. Anales de Catalunya y epílogo breve de los progresos y famosos hechos
de la nación Catalana (1709)
R.
Sol/C. Torres. Gent de Ponet. (La mañana. 2005)
Diccionari
Biogràfic de Dones (www.dbd.cat)
Rafael Baitg
Publicat a la revista PLEC núm. 21 - Setembre 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada