LA BIBLIOTECA ANARQUISTA MARIA RIUS

Així es defineixen:

“La Biblioteca Anarquista Maria Rius és un projecte que sorgeix de la inquietud d’unes persones amb ganes de tenir un espai on generar debat polític, on potenciar la reflexió i impulsar el creixement col·lectiu entorn de l’anarquisme. També pretén ser un lloc on s’incentivi la recuperació de la memòria històrica, en especial la trajectòria de la Lleida anarquista”.

Parlem amb el Diego, un dels impulsors del projecte.

-           Fa poques setmanes vàreu complir el segon aniversari.  Com va començar?.-  Diversos companys, estàvem ficats en l’àmbit dels Casals Socials Populars, Ocupats. En aquest ambient, però, trobàvem que hi havia un excés de droga , en alguns casos, i en la activitat pot ser hi comptava massa l’aspecte lúdic, musica, oci, i mancava o tenia menys presència la cultura, el debat. Per a crear aquestes condicions de discussió, estudi, reflexió, lectura, formació, necessitàvem un espai que fos acollidor i agradable. Un company va fer un viatge a Xile i allí va tenir contacte amb iniciatives semblants a la que teníem al cap. La formula de Biblioteca s’adaptava molt bé al que volíem.Creiem que ho estem aconseguint.

-          Quans vareu iniciar aquest projecte, ara ja realitat?

Tres persones. Ara pot ser som cinc els que portem la biblioteca. No volem una gestió molt multitudinària.

-          Aquest lloc, és molt acollidor, net i agradable. Amb molt de contingut. Us heu inspirat en els Ateneus Anarquistes, Llibertaris?

-          No. Encara que pot ser és similar. No tenim referències.

-          Quants volums teniu a la Biblioteca?

Més de 5.000 registrats i alguns centenars pendents de ordenar i documentar.

“Biblioteca i espai de lectura: són tots els llibres, revistes i fanzines més les taules i cadires: el cor de l’espai. Pots consultar i estudiar el que vulguis a la mateixa biblioteca o endur-te en préstec a casa el que necessitis. El servei de préstec funciona durant un mes pels llibres o quinze dies per les revistes, els fanzines, els Cds i els DVDs.

El material que hi ha a la biblioteca és molt variat i interessant i el volum augmenta cada dia. Aprofita i no dubtis en passar-te per la biblio”

-          El servei de préstec s’utilitza?

Si força. Cada setmana 8 o 10 exemplars. També van creixent les aportacions de material de lectura i audiovisuals

-          La Zona, l’ubicació és premeditada?

D’alguna manera sí. Volíem estar a un barri perifèric. Gent treballadora o així. Va sorgir l’oportunitat d’aquest lloc i aquí estem.

-          Com és la vostra relació amb el veïnat? I amb la Associació de Veïns del Barri?

Bona. Poc a poc anem sent un habitant més a l’entorn. Podríem dir que integrats.

Tenim pendent de fer més contacte amb la A. Veïns del barri. Però tot arribarà

“La biblioteca pretén ser un espai de lectura i formació personal així com un lloc de trobada i debat entorn les idees antiautoritàries, les quals creiem més vigents i necessàries que mai per a avançar cap a una societat lliure. Amb aquesta intenció, a més a més dels espais fixos que trobareu a la biblioteca, s’aniran programant activitats, tallers, xerrades, lectures, presentacions, etc., on podràs participar sigui assistint o muntant-les, el que més t’agradi. També et recordem que la biblioteca està oberta per a programar-hi activitats.”

-          A banda de l’espai d’estudi, lectura, també l’obriu a altres activitats?

Sí. Moltes. Amb freqüències variades. N’hi ha de puntuals i de programades en el temps. Els tallers, per exemple de escriptura i lectura tenen durades que poden ser de tot un curs. A part fem presentacions de llibres, xerrades-debat o tipus conferència en les que sempre hi ha la participació dels assistents. Cada mes hi ha activitats d’aquests tipus. Sempre tenen a veure amb temes relacionats en la lluita per a fer una societat millor. També amb els territoris i la organització social.

El que això escriu pot donar fe de que, per exemple, s’ha parlat en varies jornades del Kurdistan, del poble kurd i en la seva besant probablement menys coneguda, de les dones kurdes. En aquest espai hem pogut escoltar a persones compromeses amb temes de educació, com Emili Cortavitarte. De organització social i activisme com Jordi Martí, o escriptors com Carlos Taibo, habituals en publicacions anarcosindicalistes, llibertaries o simplement amb caire transformador.

A l’hora que mantenim aquesta agradable conversa amb en Diego, apareix en Zacaries (Zaca pels coneguts) Un xicot trempat, alumne de primer d’ESO. Ve a fer els deures. Inquiet. Fa moltes preguntes. A l’entorn hi ha moltes respostes.

-          Biblioteca Maria Rius. Maria Rius?

Si Maria Rius

Rafel Baitg

Maria Rius

L’1/12/1900, naixia Maria de Riu Berengué (Maria Rius) al municipi lleidatà d’Arbeca; filla de Francisco de Riu i Raymunda Berengué, i germana de Ramon de Riu.

Inicis a Arbeca i trasllat a Barcelona:

Igual que moltes persones en aquella època, no va poder assistir a l’escola i des de ben jove va començar a treballar d’aprenenta de camisera al seu poble. Als 18 anys, ella i la seva família es van traslladar a Barcelona, on va començar a interessar-se per les lluites sindicals i per l’ideologia anarquista. Va entrar a formar part del Sindicat del Vestir de la CNT de Barcelona, situat a l’Ateneo Faros (C/Conde del Asalto, actual C/Nou de la Rambla). Allà va tenir contacte amb altres militants com Lola Iturbe i moltes més. Segons diverses fonts va tenir el carnet nº 1 del seu sindicat, encara que sembla que no va ocupar càrrecs gaire representatius.

Maria de Riu va contreure matrimoni el dia 1 d’octubre de 1919 amb Juan Prat Creixell a l’església de Sant Pau del Camp de Barcelona.

Al setembre de 1922 va nàixer un dels seus fills, Francisco Prat de Riu, mentre vivien al carrer Priorat del barri de Sants.

També sembla que van tenir una filla, Rita, nascuda al novembre de 1920. Encara que aquest fet no està comprovat.

A l’agost de 1924, la policia va entrar al domicili de Maria de Riu al carrer Priorat 21 de Sants. Allà, van detenir als seus pares, a ella i al seu company, degut a que van trobar diverses armes i explosius.

El seu company va fugir per no ser detingut i sembla que Maria i els seus pares van sortir en llibertat a l’espera de judici. El seu pare i la seva mare van ser amnistiades un any després. Ella no va tenir aquesta sort i va ser condemnada a 8 anys de presó, els quals sembla que no va complir perquè, segons afirma Lola Iturbe al seu llibre La mujer en la lucha social y en la guerra civil en España, durant la dictadura de Primo de Rivera va haver de fugir a França després de ser acusada d’intervenir en fugues de presos.

A més de la seva implicació en l’organització anarcosindicalista, va dedicar una part molt important de la seva lluita al suport als presos, formant part del comitè pro-presos de la CNT.

Va participar en diverses fugues de companys de la seva organització.

Una d’aquestes fugues va ser la de Jaume Compte, Jaume Julià, Juan Masip i José Alcodori, entre d’altres, que es va produir el desembre de 1928 a la presó La Model de Barcelona. Maria Rius va intervenir en aquesta fuga (sembla que introduint unes claus falses als presos) on va ser processada i després amnistiada.

Durant l’any 1924, un dels grups d’acció anarquistes més actius, format per Antonio Devesa i José Aracil, entre d’altres, va efectuar un atracament a la “Caja de Ahorros de Terrassa”. Els que en foren considerats principals autors van ser executats, i la resta van ser jutjats per un consell de guerra. Durant aquest judici, un dels acusats, Antonio Devesa, va reclamar el testimoni de Maria de Riu, que es trobava a la presó en aquell moment. Maria va testificar que al moment de l’atracament ella i el seu fill es van trobar a Devesa al port de Barcelona i van passar unes hores juntes, ja que es coneixien de feia anys. Sembla que havien tingut una relació sentimental. Segons Lola Iturbe, aquest fet va desencadenar que el company de Maria trenqués la seva relació amb ella. Aquest judici va tenir un episodi com a mínim curiós perquè a l’últim moment, hores abans de l’execució de Devesa i Aracil, diverses gestions i trucades confidencials de l’anarquista Ángel Pestaña cap al governador civil de Barcelona (el tristament famós Milans del Bosch) van aconseguir que el rei Alfonso XIII emetés un indult d’última hora cap als acusats.

Maria de Riu també va participar al grup d’acció més famós de l’anarquisme de l’època, Los Solidarios. Alguns dels anarcosindicalistes més coneguts i compromesos del moment en van formar part: Buenaventura Durruti, Francisco Ascaso, Joan García Oliver, Aurelio Fernández o Ricardo Sanz. I també moltes dones anarquistes com Pepita Not, Ramona Berni i Maria Luisa Tejedor.

Degut a la seva implicació en l’ajut als presos i acusada com a organitzadora de les fugues en alguna ocasió, va haver de marxar a França durant la dictadura de Primo de Rivera.

Quan va caure la dictadura va tornar a Barcelona i es va incorporar al Comitè Femení  Pro-Amnistia, continuant amb la seva incansable lluita en suport als presos.

Un dels episodis més coneguts on va participar Maria Rius és l’assalt a la presó de dones de Barcelona, situada al carrer Reina Amàlia, al Raval.

Aquest fet es va produir el dia de proclamació de la II República, el 14 d’abril de 1931.

 Maria Rius, que coneixia bé aquell establiment, es va posar al front del grup d’assaltants, alliberant les companyes empresonades i cremant els arxius de la presó. Amb les dones alliberades van marxar en manifestació fins a la plaça de l’Ajuntament de Barcelona per reclamar al president Macià l’alliberament de totes les persones preses a Catalunya.

La presó de Reina Amàlia, coneguda popularment com a Presó vella o La Galera, va funcionar des de l’any 1839 fins al 1904 al barri del Raval de Barcelona, recloent indistintament homes, dones, infants i persones ancianes. A partir de 1904, arran de la inauguració de la presó Model, va esdevenir exclusivament presó de dones, fins al seu enderroc l’any 1936 per part del Sindicat de la Construcció de la CNT com a part del procés revolucionari.

Aquesta sinistra instal·lació penitenciària ha passat a la història com una de les més tètriques i inhumanes que ha tingut la ciutat de Barcelona.

Revolució i Guerra Civil:

El 19 de juliol de 1936, Maria Rius va ocupar el seu lloc en la lluita als carrers de Barcelona com totes les anarquistes.

Durant l’estiu de 1936, es va incorporar a la columna Hilario-Zamora, destacada a Sástago. Allà fou miliciana i després creà un taller de confecció destinat a vestir els combatents. En aquesta època va prendre part en la presa de Quinto i Monte Cornero.

Aquesta columna va sortir de Lleida el 25 de juliol cap al front d’Aragó, amb l’anarquista Hilario Esteban i el republicà Sebastià Zamora com a caps civil i militar respectivament. En aquest grup també hi van estar assignades un grup de milicianes com Concha Pérez, Rosario Sánchez, Casilda Méndez, o Pepita Vázquez Núñez, que van participar en l’intent de presa de Belchite.

Exili a França:

En acabar la Guerra Civil i un cop assumida la derrota de la revolució social a Catalunya, Maria es va exiliar a França, on sembla que no va continuar amb una militància activa, tal i com l’havia portat fins al moment.

Ens sembla que Lola Iturbe expressa aquest fet d’una manera molt bonica:
“Al final de la contienda, se refugió en Francia, limitándose a la vida familiar, esfumándose su fuerte personalidad en la interminable noche del exilio.”

Informació extreta del blog de la Biblioteca Anarquista Maria Rius

https://bibliotecamariarius.wordpress.com/

bibliotecamariarius@riseup.net

Publicat a la revista PLEC núm. 23, març 2019