Consideracions a la Vaga del 29M i la manifestació a Lleida

(La CGT i els Moviments i Grups Socials a Lleida)

Capçalera de CGT

La Vaga General del 29 de març no ha estat –com ja es preveia- un èxit. Pot ser ha estat més recolzada que la de 2010, però no ha estat un èxit aclaparador. La CGT després d’un Congrés Extraordinari, convocat això sí amb molta precipitació,  va decidir que calia convocar una Vaga General. Crec que gaire bé no calia, si tenim en compte que en el Congrés de Màlaga (2009) ja hi era l’acord. En tot cas –ni que sigui de portes endins- s’havia d’aprofitar la convocatòria del majoritaris. És clar, que deixant molt clar que la CGT convocava apart. Tot i que no es vulgui reconèixer obertament dins de l’Organització, està molt clar que la CGT no té –hores d’ara- capacitat de mobilització a gran escala. Ens hem d’aixoplugar en els majoritaris, sinó passa com al setembre de 2011 en que només la CGT de Catalunya va tenir l’agosserament de convocar una Vaga General (és a dir a tots els sectors a Catalunya). La resta de Confederacions no es van atrevir. Euzkadi si ho va fer, però aprofitant també una convocatòria dels sindicats nacionalistes.

En el 29M a Lleida, alguna cosa ha canviat respecte de la V.G. convocada en solitari (o més exactament amb CNT i SO) que no fa falta comentar perquè a Lleida era un dia festiu i per tant atípic i la VG del 2010. En aquesta última, tot i que no va ser tampoc un gran èxit, si que es va veure amb certa claredat la unió més o menys consolidada dels moviments socials i la CGT. També en successives manifestacions –inclòs l’1 de maig-  en que a Lleida hi havia dos blocs ben diferenciats els S. Majoritaris per un costat i la CGT junt amb sindicats, partits minoritaris i moviments socials de caire anticapitalista.

Ara, però, cal comptar amb un altre moviment que abans no hi era: el 15M, els Indignats, dieu-li com vulgueu. Fins al 29M semblava que la seva identificació amb el anticapitalisme de la CGT i d’altres moviments era clara. Doncs pot ser hi haurà un abans i un després. Per primer cop –i ara entro en la manifestació com a referència visual col·lectiva- s’han vist tres grups molt i molt diferenciats: 1- els majoritaris (1.500 – 1.800 persones aproximadament) 2- la CGT (400 – 600 p.) i 3- els Indignats, 15M + estudiants i molts seguidors (1.800 – 2.200 p.) Xifrés –es clar- subjectives, difícils de precisar però molt gràfiques. Ha reflectit la idea de separació on menys falta fa.

Bloc dels Indignats

Els Sindicats majoritaris mantenen la seva presencia sense massa variacions. La CGT semblava que en els darrers anys que podia augmentar la seva incidència aixoplugant –i si era possible integrant a la seva estructura a bona part dels moviments socials del àmbit anticapitalista (incloent els indignats del 15M als que ha estat recolzant “sense lletres” en alguns aspectes). Ara, però, sembla que aquest nou fenomen sorgit fa gairebé un any ha decidit que tampoc la CGT es un lloc adient per estar-hi. Per les sigles? Per què és una organització amb estatuts, funcionament orgànic...etc? Això fa a la CGT igual a les altres estructures sindicals institucionalitzades?. Penso que la resposta a la darrera pregunta és NO  i les anteriors serien fonamentades en el desconeixement del anarcosindicalisme com a instrument de lluita per la transformació de la societat. Aquí, segurament que no ha fet bé els deures es la CGT. Els Indignats-15M han sortit amb la bandera de la puresa, la utopia feta realitat en un tres i no res. Ningú mana ningú ens orienta, tots junts en una meravellosa inèrcia col·lectiva. I –és clar- darrera d’aquesta pancarta s’hi apunten tots aquells que no estan participant enlloc. Ni Majoritaris ni minoritaris ni associacionisme de cap tipus. No oblidem que aquets són molts –una majoria silenciosa- i alguns desencantats amb les organitzacions siguin quines siguin. Tots ells han conformat la majoria visual...però demà què?

Segurament la CGT no ha acabat de fer bé els deures. Jo crec sincerament que la CGT té un paper molt important en aquests moments i hauria de deixar les qüestions internes en una vorera i progressar –junt amb els que estan farts del sistema- en la lluita per la transformació de la societat que no és altre cosa que el que fica al seu ideari.

Petit Video de la Mani del 29M