Hores d’ara és “lucha sin igual” – com diria Don Quixot al
enfrontar-se als molins de vent. Més aviat, no és ni tan sol una lluita. Ara
no. Fa molts segles que els dèbils tracten de sortir de la seva posició d’inferioritat
respecte d’altres individus de la mateixa espècie. Tants segles com
els que els dominants de l’espècie han mutat els mecanismes per continuar
predominant. I segueixen guanyant. Podem
fer un volt per la història de les diverses civilitzacions –formes d’organització
social o col·lectiva- arreu del planeta (i qui sap si en altres mons
interplanetaris!) A totes hi ha hagut els que manen i els que han de creure.
Tampoc ho sé molt del cert però, més o menys és una constant, no soc ni
historiador ni antropòleg. Pot ser si que en algun lloc del temps i del espai
ha existit una organització social-col·lectiva que no tenia aquesta
característica en la que predominen clarament uns individus sobre els altres.
Pot ser si. En tot cas si hagués existit segur que era en un
lloc-territori-espai vital petit, reduït a un nombre raonable d’individus.
Raonable en el sentit en el sentit de la relativa facilitat de comunicació
directa de les seves sensacions, opinions, anhels, neguits, etc. No ho sé si ha
existit. Ara dubto que pugui existir un lloc inexplorat com aquest.
Ara vivim aquí a Lleida –per exemple- Catalunya, Espanya, Europa,
Occident.... d’una manera molt diferent. Les decisions individuals –com
a molt!- s’expressen via delegació mitjançant un paperet que
traspassa la voluntat a un/s tercers, que –com a molt- han tingut la capacitat
de convèncer al cessionari de la seva voluntat de que li arreglarà tot el que
te malament; li traurà els seus neguits; li assegurarà un futur millor (o menys
dolent). Ah! Per cert, en aquest bocí de mon on vivim-malvivim, cada vegada
tenim més opcions de dir el que pensem –o això ens creiem!. I cada vegada tenim
més i més informació.
Al grà. Des de fa unes dècades la Televisió i més darrerament, l’Internet i els
aparells per tenir-hi accés, pot pensar que tothom pot dir la seva. Però els
dominants de l’espècie continuen mutant els seus mecanismes per mantenir
la seva situació, posició predominant. La TV es l’exemple
paradigmàtic. S’encarrega d’unificar el pensament (teoria del pensament únic). I
encara que sovint no ho tenim presentés, encara, eina essencial per ells. Només
cal fer una mica de zaping per la extraordinària TV digital. La comunicació –o
més aviat la informació-comunicació unidireccional- és aclaparadora. En paper
passa una mica el mateix. Feu una mica de zaping en un quiosc: mass media.
Quantes publicacions “independents” és a dir, sense el suport dels dominants
subsisteix? Pot ser trobem alguna en algun racó del quiosc. L’Internet és més
obert. Probablement, l’individu decideix que vol veure, visitar, seguir, compartir,
etc. Però...però...però...no passa de ser una micropartícula sortida d’un sprai. No veuré
una “revolució” organitzada des de les xarxes.
A part, el “Gran Germà” vigila que això no passi. Si finalment sortim al
carrer i físicament manifestem de forma col·lectiva els nostres neguits,m
anhels, demandes, propostes individuals... doncs també els dominants tenen
prevista aquesta possibilitat. Tenen la Policia. La Policia no discrimina, no
pregunta abans ni després: Reprimeix. Lucha sin igual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada