Tres anys. No són tres anys qualsevol. Crisi
generalitzada. Del sistema? Pot ser en temps de crisi les neurones s’activen d’una forma
especial. Pot ser. Sempre hi escletxes per a crear. El capficament d’una sola persona
por arrossegar l’activitat de tot un conjunt de persones. Ara s’ha posat molt de
moda això de l’emprenedoria, de tirar endavant projectes sense res a cap
de les butxaques. Vet aquí un exemple. Una idea modesta, sense pretensions, ha
aconseguit sense estridències que uns quants individus (de un i do)
construeixin un producte col·lectiu. I quasi sense adonar-se! Els recursos
material –trampa aquí i allà- surten d’aquestes escletxes que tot sistema
te. La saviesa i l’art de trobar-les i aprofitar-les està en aquells que volen
més que en els que poden.
El resultat –pot ser sí- te un cert matis eclèctic. Això,
però, no te perquè ser dolent. Tothom pot dir la seva. I això sí és important:
dir, comunicar. Sense condicionants. Molt bones iniciatives moren al intentar
fixar línies, criteris. Mantenir aferrissadament el purisme d’unes idees provoca
un exclusivisme que aboca a una endogàmia que ocasiona l’autodestrucció.
Per contra, la monotonia del tot val, també provoca avorriment, desgana. Per
això cal –ningú s’espanti- canviar, obrir nous cicles.
Son tres anys, dinou números (dos nombres primers!) Ara
toca renovar-se o morir. Aquelles escletxes s’han estretit
(fotuda crisi!) Moments d’aprofitar l’oportunitat per a fugir de l’amenaça i superar
les debilitats potenciant les fortaleses. Així és que fent anar aquell conegut
exercici del D.A.F.O, podem iniciar (verb més positiu que el d’acabar) un nou
cicle. Renovar-se o morir.
Llarga vida a ElCOP
Publicat a "El Correu de l'OP" Especial III Aniversari - Abril 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada