“El Pinzell de l’artista”
Josepa Bosch Falcó,
neix el 1947 al tercer pis de la casa Florensa (Baixada de la Trinitat
cantonada amb Rambla Ferran – preciosa casa modernista que encara podem
contemplar). A l’entresol hi havia l’oficina de recaptació municipal. Ara la
casa, interiorment, ha estat reformada. On hi havia dos pisos ara hi ha cinc
apartaments, però han respectar la façana. Tot canvia. Allí fins 1983, en que es
va traslladar al carrer Maria Sauret, 1. No ha canviat de barri. Els padrins
vivien al carrer del Riu. Sempre prop del Segre i del Noguerola.
 |
| Casa Florensa |
Va fer la primària a
una escola que en deien El Segre, més enllà del antic mercat de Sant Lluis, avui
Plaça d’Espanya. A l’hora de fer “el ingrés” al batxillerat (a les hores
anomenat “elemental”) va anar al Pare Coll. Al carrer La Palma a la voreta de
la Catedral Nova. “Com que va ser tant bona estudiant” després del primer curs no
va continuar amb el batxillerat. Els seus pares tenien un magatzem de fruita a
la cantonada de davant de casa (Baixada de la Trinitat –a les hores Capità
Masip- amb Rambla Ferran). Així és que va començar la seva activitat laboral a
mes de les tasques casolanes.
Als catorze anys va voler
anar a treballar fora de casa. Així és com va començar de dependenta a la Ferreteria
Garrigó i als disset o divuit anys a Fotos Sirera de la plaça Sant Joan.
Mes endavant, la família,
és va vendre el magatzem de fruita (allí hi van posar la seu del Banco Exterior
de España) al cap del temps va obrir una botiga de discos al carrer
Caldereries, a tocar del que a les hores era la caserna de la Guardia Civil. El projecte no va arribar
a bon port.
-
Quan vares començar al mon de la Serigrafia? Com va
sorgir?
Un amic de la
família ens va comentar que coneixia una nova tècnica que podia ser interesant,
la serigrafia. En aquell temps a Espanya
començava a tenir d’embranzida la
serigrafia. De tal manera que vaig començar a estudiar (a través d’un sistema per
correspondència) aquesta tècnica. Em va agradar i en vaig aprendre fent moltes
practiques, cursos presencials que programaven a l’Associació catalana de
serigrafistes a Barcelona, de la qual ens vam fer socis, assistint a congressos
sobre tintes i materials específics per serigrafia. A partir de l’any 1973 vam
tenir les primeres comandes, petites, per contactes del pare, recordo la de la
fabrica San Miguel, que ens va encomanar
100 dorsals de roba per una cursa de piragüisme. Els vam imprimir al menjador
de casa i els va cosir la meva mare. També recordo les primeres samarretes de
l’Escola Alba.
Com que anàvem arribant comandes, ens vam
plantejar de crear una empresa, vam comprar una maquina plana i una insoladora,
i en un magatzem de casa la Iaia, vam organitzar
el taller de serigrafia, el laboratori el vam posar a la antiga càmera dels plàtans,
unes quantes estanteries i tot plegat. Boschserigraf.
A principis dels
anys 80 ens vam traslladar al c. Arnau de Solsona, 11 al barri de Pardinyes.
Allí vaig començar a
fer les primeres obres gràfiques. l’Associació Catalana de Serigrafistes juntament
amb El FAD, convocaven un concurs d’obra gràfica original en serigrafia. I amb
en Miquel Roig Nadal ens hi vam presentar amb 3 obres. No vam obtindre cap
premi, però ens van valorar molt bé una de les obres (unes noies canàries ballant)
que era amb grisos l’hi vam aplicar una
trama amb un punt de trama una mica gros i que s’apreciava, la solució va sorprendre
al jurat. Allò va fer que vulgues fer coses noves, jo sempre inquieta vaig
voler fer un vitrall, la tècnica de la serigrafia permet estampar en qualsevol
superfície, vidre metall, paper, cartró, tela... em va sortir un vitrall modernista.
El primer que vaig fer firmat, encara el conservo. Arrel d’això amb l’Estudi
Baró Vicente férem durant uns anys un calendari. Ells feien el disseny y
nosaltres la feina i el material. A partir d’aquell moment vaig començar a fer
obra apart dels encàrrecs del taller, i treballar amb artistes. Amb molts artistes,
sobre la setantena.
-
La Serigrafia és
Art o tècnica
És una tècnica
d’estampació com pot ser el gravat, la litografia o la xilografia. Per fer una
obra amb serigrafia, primer cal fer els fotolits, les pantalles i després la
impressió, això seria una obra original. Si es fa a partir d’un dibuix previ,
seria una estampació. En una obra original després d’ imprimir els exemplars
–aconsellen no fer més de 150- es numeren i firmen per l’artista i es destrueix
el fotolit.
El procés de confecció d’un obra és llarg? Parlant de
temps.
Depèn de la
complexitat del que l’artista vulgui, fer els fotolits si que és bastant
laboriós, també depèn dels colors, textures... i la impressió si mateixa.
- Gravat i serigrafia són expressions tècniques -
artístiques similars?
No! Són tècniques
diferents. En el gravat s’utilitza una planxa de metall envernissada on es
grava amb un punxo el dibuix després és submergeix en àcid que grava el metall
s’entinta i juntament amb el paper es passa pel tòrcul que per pressió
transfereix la tinta al paper. En canvi la serigrafia és una tècnica en la que
la tinta no està en contacte amb el paper, sinó que es fa passar, per pressió
d’una rasqueta, a traves de la pantalla
i diposita la capa de tinta sobre el paper, es per això que la serigrafia és
tan versàtil en el suports que es poden imprimir.
-
Pel teu
taller han passat un grapat d’artistes. A qui recordes particularment i quines
feines demanaven?
Vaig començar a
treballar amb en Miquel Roig Nadal. Després als principis del Ateneu Popular de
Ponent, vam fer una carpeta amb obres cedides de diversos artistes. En concret,
un original del Coma Estadella que era un dibuix a ploma del Canyeret en que
vaig fer sortir fins les rascades del llapis al paper. L’artista va quedar molt
content. També hi havia la Rosa Siré, el Victor Siurana, Victor P. Pallarès,
Quim Ureña... Van ser els primers amb qui vaig treballar. Tinc molt bons
records. Venien al taller i es feien ells mateixos els fotolits, fèiem les
proves de paper i de color. Sempre he
dit que jo era el pinzell de l’artista. Ells creaven l’obra i jo posava la
tècnica. He treballat amb obra de molts artistes, també per exemple Ernest Ibáñez,
Josep Maria Cazares, Joanpere Massana, Jesús Mauri, Jordi Jove, Benet Rosell.
Rosa Siré, Josep Ripoll, Josep Minguell i mots d’altres, mes o menys uns 70. Algunes
obres tenien molta exigència, en un cas em van demanar serigrafiar un obra de
gran format d’una artista polonesa, en la que vaig anar haver d’anar al límit
de la tècnica, els colors i les ombres. De fet sempre m’ha agradat anar al
límit de les possibilitats de la tècnica.
A nivell comercial i
industrial també vaig fer treballs de certa complexitat. Com a curiositat et
diré que vaig serigrafiar una ambulància, bústies de correus, moltes portes de
vidre de comerços, paraigües, ordinadors... molts logotips per empreses que s’havien
de posar en els llocs més inversemblants, també moltíssimes samarretes,
banderins, milers d’adhesius...
-
Docència. Has impartit classes a l’Escola de Belles
Arts de Lleida. Que pots comentar d’aquesta faceta?
És una de les
activitats que em van agradat més. Quan es va crear l’Escola Municipal de
Belles Arts, al carrer Tallada, es van programar a part de les classes
reglades, uns monogràfics de fotografia, serigrafia i gravat. L’ Antoni Llevot
em va proposar impartir el de serigrafia, devia ser al voltant de 1982. Alguns
dels primers alumnes van ser, Victor Siurana, Quim Ureña i Francesc Soldevila,
per citar-ne alguns. Després de un parell d’anys l’escola es va
professionalitzar i necessitaven persones titulades i ho vaig deixar. Però
l’any 1992, necessitaven algú que dones l’assignatura de serigrafia i m’ho van
demanar. Vaig dir que sí, tot i que a
les hores tenia molta feina. Vaig haver de presentar un currículum amb els anys
d’experiència i obra feta, per obtenir un títol de mestre de taller per poder
fer les classes. La docència és molt agraïda. Vaig ensenyar molts i moltes
alumnes amb molt talent i que després s’han fet un nom en diverses disciplines.
Van ser uns 6 anys de estudis reglat i monogràfics.
-
Com has comentat, tens obra pròpia. Quins temes t’han interessat
a l’hora de crear?
Com ja t’he dit,
vaig començar amb aquell vitrall modernista, al començament buscava coses que
em fessin pensar, però com sempre he tingut una predilecció per les fulles dels
arbres sobre tot de les de la tardor. Recordo que quan era petita i tornava de casa la Iaia i la
rambla estava plena de fulles mortes, m’agradava xafar-les i sentir el soroll
que feien, també recordo les bronques de la meva mara quan havia de netejar les
sabates. Sempre han estat un tema present en la meva obra. Molt present. Moltes
fulles. Molts colors. Molts fotolits. Durant alguns anys.
Ara em miro els
arbres, també a la tardor, com canvien de colors i la sensació de canvi de
cicle. Intento fer fotografies, tot i que sempre hi ha algun element urbà
(semàfors, faroles...) que se’m fa
difícil captar el que vull.
-
Continues fent aquesta obra?
No. Quan vaig plegar
l’empresa fa uns set anys, tot el material de l’empresa va anar a una empresa
de Tàrrega. Ho vaig provar, però en aquell moment no tenia l’entorn del meu
taller i no trobava res que m’inspires per plasmar-ho en una obra. Obra que enviava com a regal o present de
Reis a amics, clients i veïns. Sempre amb alguna cita, frase o missatge molt
personal.
-
Tens intenció de exposar la teva producció?
Si. Si tot va bé a l’abril
a La Baula (Ateneu Cooperatiu) però la intenció no és vendre. És mostrar.
Ensenyar.
-
Quina pregunta/es t’agradaria respondre i no he fet?
Pot ser, la sensació
que he tingut, que m’han proporcionat els artistes amb els quals he treballat.
Han estat uns contactes molt enriquidors, per exemple, amb la Rosa Siré vaig
aprendre a fer colors gràcies a ella veig els colors si hi falta o sobren
matisos... això m’ho va ensenyar la Rosa; era molt bona docent, també vaig aprendre
molt de l’Albert Coma Estadella, ell va donar molta importància al que jo feia,
en Benet Rosell també em va ensenyar molt.
He après de tots,
per exemple també hi va haver molt bona connexió amb el Joanpere Massana, de
Pons, amb el que vaig fer amistat també amb en Jordi Jové vam fer varies obres,
Molts.
Conservo molt bones
sensacions de tots els treballs que he fet, He aprés de tots ell per fer la
meva obra, els colors, la composició, tot això i més. Per exemple la
cal·ligrafia que em va ensenyar el Paco Ermengol. Al Paco li vaig fer uns
treballs que en deia “Negrigrafies” perquè el fons era negre i impreses amb
blanc i vermell o daurat.
Al marge de la seva
activitat professional artística i docent, la Pepa Bosch ha participat de forma
intensa en el mon de la cultura a Lleida. l’Esquella Teatre, Cine Club
l’Esquella, Esbart Màrius Torres, Ateneu Popular de Ponent des de els principis
on encara la podem trobar... Tota una vida.
Hem d’agrair molt
Maurizio Sartori, que ens permetés fer les fotos al seu taller. Taller Creatiu
Nus Creacions (www.nuscreacions.cat)
Rafel Baitg i Pepa
Bosch
Fotos: Rafel Baitg
Publicat al núm 26 de la revista PLEC - Desembre 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada