Visceral. Sense costat
amagat.
Sensible i proper, amb els que tenia al voltant i l’escoltaven.
Podia passar de un estat
quasi-depressiu a ser un “somiatruites” utòpic.
Disposat sempre a ajudar,
sense condicions.
Lector inquiet. Amb ganes
d’aprendre i comentar aquelles lectures que tenia entre mans.
Conversador. Molt
conversador. A cops fins la extenuació.
Per a mi, la seva persona ha estat sempre indefectiblement associada a la del seu germà. Sentin-los, no sabies dir qui era el gran i el petit. Sa germà és, segurament, qui més l’ha estimat i a l’hora a qui més ha fet patir. Tot un paradigma de la fraternitat.
Que la terra te sigui lleu
company
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada