Fa uns cent anys de emissions radiofòniques al nostre territori. La comunicació sempre ha estat molt important. Des de temps immemorials. Pot ser continuarem parlant en propers números de formes de comunicació. La comunicació te tres vectors: emissor, receptor i mitjà. Avui parlarem de dels emissions radiofòniques. Un emissor, un mitjà i múltiples receptors.
El gran desenvolupament de les comunicacions va produir-se
a les darreries del segle XIX. Punt a punt; un emissor un receptor. La
telegrafia i posteriorment la telefonia –ja pot ser era a principis del s. XX-
varen ser un gran avenç en molts àmbits socials –que no populars. Hi ha moltes
versions de qui va ser l’inventor. Segurament varen ser més de un. Però el que
no te discussió és que la Radio tal i com la majoria la coneixem avui dia, fa
un segle va suposar un abans i un després. Les noticies; allò que passava al
voltant o molt més enllà, lluny, arribava a molta gent amb una certa
immediatesa. La premsa escrita complia aquesta tasca des de feia dècades però
la noticia ja era retardada. Per altra banda a començaments del segle XX hi
havia un nivell d’analfabetisme important. Qui tenia la informació? El que
sabia llegir i escriure i els diners per adquirir-la. Realment una època molt i
molt apassionant.
L’Emissor
i el mitjà
La comunicació entre dos punts va evolucionar, de manera que un emissor arribava
a múltiples receptors. El mitjà eren ones. N’hi ha de diverses classes en
funció de la longitud. Aquesta es mesura en kilohertzs i determina la distancia
on arriba. La més habitual era l’Ona
Mitja (O.M.), amb un radi bastant limitat, que era la utilitzada
majoritàriament per les emissores locals o regionals. Per a distingir una
emissora d’un altra, cada una utilitzava una freqüència. Per emissions a més
llarga distancia, hi havia l’Ona Curta
(O.C.) també denominada Pesquera,
que permetien distribuir la comunicació entre llargues distàncies, continents i
també era l’eina per establir comunicacions entre punts en moviment, com ara
els vaixells o aeronaus. Per una correcta sintonització, calia aplicar el que
deien la sintonia fina. Dins de una freqüència determinada s’ajustava, tenint
en compte que la longitud d’ona era molt més petita que la O.M. Així se podien
escoltar emissions de continents llunyans. Tenien sovint moltes interferències
sigui per obstacles naturals o fenòmens meteorològics. Avui dia han quedat
pràcticament obsoletes.
Caldria fer menció d’una figura que va tenir la seva
importància: els Radioaficionats (“radiopitas”
en versió casolana) Jo els qualificaria com a malats de radio. Amb un aparell
emissor (molts cops auto fabricat) anaven
buscant comunicació amb altres aficionats d’arreu del mon. Calia
registrar la seva activitat al departament administratiu de Telecomunicacions,
però hi havia molts “pirates” que feien servir emissores que produïen força
interferències al veïnat, que afectaven a la televisió, o obertures de portes
de pàrkings...etc. En tot cas aquesta gent van col·laborar a donar avisos i
noticies importants sobre grans accidents, erupcions volcàniques i altres
catàstrofes i fenòmens meteorològics varis.
Sobre l’
importància de la Radio en el s. XX, mencionaria dos exemples que pot ser
alguna persona recordarà:
Radio Pirenaica. Va
començar al 1941. Emetia des de Moscou i posteriorment (als anys 50) des de
Bucarest. A Espanya estàvem en plena dictadura franquista. És clar, era una
“emissora clandestina”. Molta gent mirava de sintonitzar-la per rebre la
propaganda del bàndol comunista i pot ser persones que volien saber alguna cosa
més enllà de la programació de la dictadura.
Radio Liberty. La
va promoure el govern de Estats Units durant la “guerra freda”. Anava en el
sentit contrari. Les emissions eren adreçades als països del bloc soviètic. Sistema
per distribuir informació y propaganda del “bloc occidental” liderat per EEUU.
La emissora tenia les seves instal·lacions al nostre territori. La seva antena
–de uns quants centenars de metres- s’ubicava a la vora de la platja de Pals
(Girona). Va estar desmantellada (de mala manera) a principis del s.XXI.
Probablement va ser l’emissora més potent del mon.
En un
àmbit territorial més proper EAJ42 Radio
Lleida. Comença la seva difusió en la dècada de 1930. Era dins la xarxa de
Radio Associació de Catalunya. Ens va fer molta companyia durant molts anys i
pot ser encara continua.
De
tota manera, aquesta eclosió de les comunicacions, va necessitar de un cert
ordre. En van dir regular l’espectre
radioelèctric. Imaginem que en un espai comencem a fer carreteres i camins.
Cal fixar per on passen uns i altres. A més a més des de els 60 va sorgir (aquí
al menys) la Televisió. Tot i que ja van començar a ficar en marxa satèl·lits
de comunicacions varen tenir que delimitar les freqüències de les ones per on
transitaven els milers de transmissions, privades i públiques. La UIT (Unió Internacional de
Telecomunicacions) va ser encarregada d’aquesta feina en l’àmbit planetari.
Un
gran pas endavant, va ser la aparició del “transistor”. Receptor que funcionava
amb bateries i per tant era portàtil. Un gran avenç. La radio no només ens feia
companyia, informava i entretenia a casa, sinó que la podíem portar a sobre.
Recordo a molts agricultors, treballadors de la terra, i pastors que tenien
cura dels ramats de ovelles, cabres i vaques que en les seves llargues jornades
de feina portaven el paraigües, el morral amb la berena i el transistor.
Creieu-me si us dic que era alguna cosa fantàstica. Un abans i un després. En
l’aspecte tècnic dels aparells receptors hi ha hagut, pot ser encara, una gran
evolució.
Totes
les companyies radiofòniques, siguin grans cadenes públiques o privades,
locals, regionals, nacionals o internacionals, han vist les grans possibilitats
de l’anomenada Xarxa d’Internet. Fins i tot ara ja no hem d’estar pendents de
l’horari de emissió de determinats continguts que ens interessen . Han inventat
una cosa que se’n diu Podcast. Ho podem recuperar i escoltar
quan i a l’hora que vulguem. No cal dir que els sistemes, les eines per rebre
aquestes emissions també han canviat. Ara ho tenim al abast estem on estem -no
importen les latituds- amb el telèfon
mòbil, la tableta, l’ordinador personal, a part dels receptors tradicionals que
encara aguanten.
Per
tant com a conclusió,
SALUT A LA RADIO
Paraules Clau
Ona
Curda. O.C.
Ona
Pesquera.
Freqüència
Modulada. F.M.
Radio
de Galena.
Radioaficionats.
Espectre
Radioelèctric.
Internet.
Podcast.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada