Entrevista – Conversa amb Oksana Shymanska

 Parlem amb Oksana Shymanska. Intèrpret i professora de piano. Ukrainesa, arrelada a Catalunya.

El meu nom és Oksana Shymanska. Vaig néixer a Lviv (Ukraina) el 1987. Vaig començar els meus estudis de piano als cinc anys a un Liceu Musical Salemiya Krrushelnytska,  fins 2004 en que vaig començar la carrera. Al 2009 obtingué el títol superior i màster de interpretació. Després vingué a Barcelona a fer el màster de música espanyola a la Acadèmia Marshal amb la professora Carlota Garriga, amb una beca de l’AIE (l’Associació de Músics Executius)

-          Quan vas arribar a España, Catalunya.... A Lleida des de quin any. Amb quin motiu?

 L’any 2003 amb setze anys vaig venir per primer cop a Catalunya, acompanyant a nens i nenes orfes del meu país, per fer vacances aquí. Al mes d’agost. Això ho vaig fer durant quatre anys.

Des de la primera vegada vaig sentir un “feeling” increïble. De seguida vaig parlar català, molt rapit. Amb un mes aquí ja construïa frases senceres. Era un sentiment molt particular, peculiar. Com si hagués estat tota la vida aquí. Em sentia com a casa: superagust. Així doncs, als setze anys vaig entendre que volia viure aquí, o si havia de fer alguna cosa, la faria en aquest país. Entre musics és molt normal continuar estudis al estranger.

   Com va ser d’estudiar músics espanyols com Albeniz, Falla, Granados, Monpou?

 Abans de venir aquí vaig preguntar a un col·lega –director de orquestra a Barcelona- Melani Mestre que va treballar la meva ciutat i em va recomanar aquesta Acadèmia a Barcelona. Aleshores jo no tenia ni idea de música espanyola. No sabia res. Coneixia noms de compositors, però no interpretava les seves obres. Va ser un descobriment increïble.

   Els teus pares encara viuen a Lviv. Com veuen, quina opinió tenen de la actual guerra

 Si. Els pares, familiars i amics. No han marxat. La seva visió és terrible, com un gran genocidi. Tothom esta impactat de la crueltat d’aquesta guerra. No es poden fer comparacions amb altres sofertes pel país. Ni tan sols la 1a o 2a guerra mundial. Llavors Ukraína era un territori més dels molt que varen ser envaïts. Uns i altres varen passar. Ara han entrat a casa nostra a envair-te a eliminar tot el que es teu. A dir-te que la teva cultura no ha existit mai. Ni tan sols el teu país com a tal. Tracten de eliminar la nostra existència. Apart, és clar de la extraordinària crueltat dels bombardeixos.

  Ucraïna te una historia complexa, dura. Els teus pares, avis varen explicar-te episodis del passat? Per exemple l’Holodomor o altres?

 Els avis de una banda de la família sobre tot la meva avia –de família humil- va passar fam de petita en aquell episodi brutal. Pràcticament fins que no va conèixer al meu avi als 19 anys no va menjar carn. No sabia el que era un bistec. Recorda que l’any 1941 quan els alemanys van conquerir Ukrania (la meva ciutat es va rendir i així no va ser destruïda) i que soldats alemanys van dormir a casa. Por. Als soviètics els van tenir també molta por per la violència desfermada que practicaven. Històricament el país havia set maltractat per Rússia. Com gairebé tots els països que l’envolten. Nosaltres sempre em tingut més enfrontaments, perquè ens hem resistit. De fet Rússia, ha rectificat la història del nostre país. Han anul·lat (o intentat) la nostra essència.

   En un altre aspecte. Què opines de la visió que tenim aquí dels artistes, compositors Ukraïnesos?  Aquí a occident, als compositors de l’est els cataloguem com a compositors Russos. Però no tots ho són. Cert? Les restriccions als productes russos, en general i en particular en l’àmbit cultural referides a representacions, interpretacions, d’ obres russes, també són vigents. Com Afecta això? En l’aspecte cultural...de patrimoni cultural... identitat... història...

 Sí sí. És clar. Així és. Hi ha molts compositors ukraïnesos  bastant desconeguts o bé catalogats com a russos. Per exemple, Sergei Prokofiev.

Si afecten les restriccions en l’àmbit de la representació.  Crec que tot és política. No val a dir això és Art i no ho hem de barrejar amb el conflicte. Els artistes són figures públiques, tenen molta repercussió. A les xarxes socials molts seguidors, molta influència. Aleshores no poden dir “això no va amb mi” no poden viure en una bombolla ignorant el que està passant. Al menys hem de dir la nostra opinió.

 Vols dir que la cultura o qualsevol expressió artística no pot ser asèptica. S’ha de prendre partit. Com aquí a España quan Manuel de Falla o Pau Casals van fer palesa la seva oposició a la dictadura de Franco.

 La Cultura és un transmissor del que està passant, de les idees. No es pot simplement interpretar, musica o altres formes d’expressió, sense atendre al que està passant. Per exemple, crec que molts músics russos, no van manifestar en veu alta la seva oposició al desastre que està passant. No mereixen continuar igual. Fent gires; interpretant, representant obres. També va haver valents que van mostrar el seu rebuig i han estat fortament repressaliats. Molt de respecte per ells.

Respecte del tema de la interpretació de música russa, jo personalment, prefereixo –parlo per mi- interpretar música de autors ucranians que són més desconeguts. Me ho he de plantejar com un tema personal, la meva idea. Si no ho faig jo qui ho farà? No puc fer promoció d’autors del país invasor.

Ja fa molts anys, pot ser 100 o 150, als musics que estudiaven al país, els hi deien que si no anaven a Sant Petersburg o Moscou, no anirien lluny. Per tant hi ha compositors ukraïnesos  que no han pogut desenvolupar-se . Hi ha compositors clàssics com Prokofiev que varen néixer a Ukraina, però van haver d’anar a Rússia per progressar en les seves carreres.

 Per tant, de molts any va haver una mena de colonització cultural per part de Rússia. No?

 Totalment completa. Inclús no només colonització, si no eliminació de la pròpia identitat. Compositors, escriptors que fins i tot varen patir tortures, deportacions a Siberia durant segles. Només era permès el tema “folklòric” ukraïnès . Si en va haver algú que va voler resistir, ho va passar malament. Els russos van cremar moltes partitures i creacions dels que no volien combregar amb aquest espoli cultural

   Tens contacte amb artistes ukrainesos a Catalunya o altres països d’Europa o més enllà?

 Si. A España no massa. Toco amb un violinista –Olexksndr Sora- que és de la meva ciutat i està aquí. Hem fet concerts. La majoria de músics que conec viuen per Europa. Tinc molts contactes. Amics.

    Des de fa temps, hi ha una certa “diàspora” d’artistes ukraïnesos a la Europa més occidental?

 Si. Va haver varies onades. Una molt forta als anys 90 del s. XX (desprès de la caiguda del règim soviètic).  Hi havia molta misèria. Va marxar molta gent. Sobre tot a España, Portugal i sobre tot a Itàlia. Moltes famílies. Amb anterioritat una de molt important, de artistes que van anar a EE.UU. i Canadà. Anys al voltant de la 2a. Guerra mundial (també de la primera). Molta gent d’Odessa, per exemple. Van arrelar a América. Molts artistes de diferents àmbits tenen arrels ucrainianes . Steven Spilberg, Silvester Stalone, Barbara Streisand, Leonardo di Caprio....

Va haver una segona onada que va tenir molta presència a Chicago i Canadà. Pot ser és la raó per la que Canadà s’ha posicionat a primera hora al costat d’Ukrania.

De broma diuen si Boris Johnson pot ser tingui antecedents, pel important recolzament que Anglaterra ha donat a Ukraina. Com un torrent. Al marge d’altres temes del Premier britanic, a Ukraina han de estar agraïts de la seva implicació en el conflicte. Va reaccionar bastant abans que la U.E.

El cas és que la genètica ukraninesa està estesa per tot el mon.

   Parlant de posicionament. La U.E ha estat molt més diplomàtica que activa en el recolzament a Ukraina? Molt mediàtica i poc efectiva? Un pel hipòcrita?

 Depèn quin país. Saps que passa? Què hi ha “la Europa Vieja”. Està bastant acomodada. Fa anys que no viuen problemes greus com una guerra. Els governants actuals són fills de famílies riques, que tenen negocis, i no volen arriscar aquesta vida còmoda. És més difícil baixar el nivell de vida que pujar-lo des de la pobresa.

Han reaccionat de manera molt lenta, però han reaccionat. No puc dir el contrari. Però no hem de perdre de vista que “la quinta columna” de Rússia. En diríem “topos. Funciona a tota Europa des de fa anys. A molts països. Hi ha molts negocis que condicionen el posicionament d’aquests països. La Rússia actual pateix una mena d’histèria per perdre poder i utilitza mètodes KGB (en saben molt és clar).  Per exemple pagar persones –tothom te un preu- per moure opinió en l’occident d’Europa. Això va frenar molt la reacció.

Però ara crec que ja ni hi ha marxa enrere.

 Durant Abril i Maig La situació era molt desesperada. No arribava ajuda. Cal dir fort l’heroisme dels ukranians que varen morir defensant. Persones que no eren soldats preparats per fer front a aquesta invasió. Però des de Juliol, ja ha canviat. Va començar a arribar l’ajuda militar que demanàvem.. L’heroisme  de molts, ara no els sabem, sortiran als llibres de història  

 Aquí hi ha una Associació de Refugiats Ukranïnesos. Hi col·labores? De quina manera?

 Sí. De fet, les persones que arribaven aquí, el que volien era tornar de seguida. Un primer viatge per fugir i un altre per tornar.

Jo vaig pensar que havia de fer alguna cosa. Vaig anar a l’església (on vaig batejar al meu fill) on hi anaven molts ukraïnesos. Ho vaig encertar. Varem reunir-nos i organitzar-nos per buscar ajudes humanitàries. En unes setmanes vam decidir crear una associació activa. Reunions i manifestacions públiques. Per exemple a la plaça Ricard Vinyes. Actes de suport, concerts.... L’Associació ja és constituïda. Treballa amb Institucions com ara l’Ajuntament de Lleida, per tal d’ajudar.

M’agradaria dir que els ukraïnesos i ukraïneses que han arribat ens els darrers mesos, no són refugiats. Són desplaçats. No marxen per buscar una vida millor. Els han fet fora de casa seva. No volen aprofitar ajudes o avantatges. És una estada temporal, per tal de tornar a casa seva. De fet aquí no es troben còmodes (no s’adapten) per què el que volen és tornar. No volen viure de caritat! Allí tenen la seva casa, la seva vida, la seva subsistència.

  La teva ciutat, Lviv, és una mica la capital cultural del país? Teniu un cert orgull en aquest sentit? Kiev pot ser és la capital administrativa no?

 Kiev també és important en molts aspectes. Però Lviv te un altra dimensió. Més Universitats, Teatres, sales. La Cultura és important i a més a més la cultura autòctona; ukraniana. La majoria parlen ucranià (al país molta gent parla rus) Volem sentir-nos ukranians amb el que això significa. Idioma, tradicions, identitat. Alguns volen confondre això amb un nacionalisme pervers. No és així. No vull ni pensar que els russos puguin arribar a Lviv. Segurament ho arrasarien pel que significa.

    Aquí tenim informació “variada” de la guerra a Ucraïna .Pot ser no molt bona.   Quina percepció tens? Segur tu en tens de més directa. Com fas per estar informada?

 Als primers mesos, arribava bastant certa, respecte dels aconteixements. Ben explicat. Però ara veig que cada vegada arriba menys informació. Com si hagués acabat la guerra. Em preocupa perquè la guerra continua. Diàriament hi ha atacs, bombardeixos, morts. Alguns aquí em diuen: com esteu? La guerra va acabant. Esteu mes tranquils? És un problema que el conflicte no surti als telenotícies i diaris a primera plana. És una guerra que continua i que –apart de la nostra butxaca- la gent surt molt perjudicada i en sortirà més. Hi ha vides. Un país sencer –amb tot el que això implica- massacrat.  No poden guanyar. Seria un desastre global. Cereals, energies, tot afectat amb repercussions mundials.

Repercutirà també en la qüestió migratòria, que pot ocasionar la falta d’aliments i de recursos. Així és que tots estem interessats en que aquesta guerra acabi.

Aquí s’ arribat a dir, i gent que així ho creu, que a Ukraina hi havia un nacionalisme “tòxic”, semblant al feixisme o nazisme .  No coneixen la realitat. Els que actuen amb formes nazis son ells.

   Fa anys que vas establir-te aquí. Fa 12 que treballes de professora a l’Intèrpret.  Quina és la teva relació amb la resta de professors de la feina? En les circumstàncies actuals, has trobat recolzament, solidaritat per part dels companys i companyes?

 Sí. I molt respecte i comprensió. No només a la feina. La gent que conec fora, amics, veïns i coneguts. Crec que aquest país es molt acollidor amb els que venim de fora. Conec amics que estan a altres països (Suïssa, Alemanya, centre Europa en general) als que sovint recorden que ells i elles no són d’allí. Són de fora. Inclús, pot ser, pel fet de ser ukraïnesos, els tracten diferent Com si fossin de segona categoria. Una raça més pobra.

    Fa molt que no has anat al teu país?

 Vaig estar un més abans de començar la guerra. Normalment vaig dos cops a l’any. Com a mínim un. No puc passar sense anar al meu país.

Hi vaig estar aquest agost amb el meu home, vam portar l’ajuda humanitària amb el cotxe i després vam tornar amb els meus pares. Després van tornar a Ukraïna , en tres setmanes. Semblava que la vida continua, encara que es sentia entorn de preocupació i alguna tristesa . El toc de queda, prohibició de l’oci nocturn, alarmes aèrees, tot això suma. Però la gent .. els admiro , molt valenta.

Tot i que has arrelat aquí. Família, Amics...

Si totalment arrelada. De fet, fins l’esclat de la guerra, pràcticament no tenia relacions amb gent de Ukraïna (treta la família). Tot el meu entorn està aquí. Professional, d’amistats...etc.

 Gràcies Oksana

 Oksana, està preparant amb molta il·lusió la gravació d’un disc amb interpretacions de músics nascuts a Catalunya. Veurà la llum el proper any 2023. Nosaltres també l’esperem amb molta il·lusió

Plec: Jose Luís Rios i Rafel Baitg

Fotos: Ken Goddard

Publicat a la revista Plec núm 38 (desembre 2022)