Contrareformes (1)

La Llei de l’Avortament

Fa un parell de números d’aquesta revista, ja vaig tocar el tema una mica de passada. Pot ser em repeteixo una mica. No m’importa. El tema te una entitat que justifica la insistència en el seu tracte.

El govern del PP vol reformar la llei de l’Avortament. Més ben dit, vol fer una contrareforma i ja no se si he perdut el compte de les que porta i te in mente. Alguna de les contrareformes, te com excusa la crisi –només com excusa- però el gruix respon a un pla perfectament organitzat per la dreta. Ras i curt és una contrareforma integral d’allò que a poc a poc (molt a poc a poc i amb avanços molt tímids) s’havia aconseguit els últims trenta anys.

Aquesta contrareforma va més enllà de la darrera llei de l’any 2.010; ens retrotrau a abans de 1985. Aquests dies se’n parla i se’n parlarà molt del tema, però fent un resum ràpid, la contrareforma consisteix en prohibir l’avortament en determinades circumstàncies en que aquesta decisió era possible...MAI OBLIGATORIA! Amb la llei actual una dona embarassada d’una criatura amb malformacions, podia decidir tenir-la o no. Ara volen que aquesta possibilitat no hi sigui. Els que puguin podran recuperar la dinàmica d’anar a Anglaterra o d’altres països europeus en que els nivells de comprensió de moltes situacions que es plantegen en un embaràs són molt més enteses. Però es clar, els que no s’ho puguin permetre, hauran de carregar a les conseqüències de difícil empassar. Tenint en compte el nivell de retalls en totes les prestacions socials ( la qüestió de la dependència de forma molt especial) el superar aquestes circumstàncies serà molt i molt feixuc. Tanmateix sense oblidar que renaixerà l’avortament clandestí amb el que suposa de risc per la salut, augment dels ingressos hospitalaris, de la mortalitat, les seqüeles –que suposen un cost elevat a la sanitat-  i en definitiva de la degradació d’un aspecte social que hauria de ser de primer ordre.

La qüestió no està en reformar la llei si no de augmentar l’educació sexual, la informació, la promoció dels mètodes anticonceptius, la planificació familiar...com diu la OMS (organisme internacional poc sospitós de ser revolucionari) Però com se conjumina això amb les màximes que esbandeix el màxim mandatari de la secta religiosa majoritària en el nostre entorn?

És clar, aquesta diabòlica involució està motivada pel retorn als flancs del partit ara al govern, del lobby religiós més potent que pressiona amb força –com mai- per tal de fer retrocedir aquesta societat i així mantenir els seus grandíssims privilegis i status de poder fàctic. Això, però, serà el contingut de la meva propera reflexió.

Publicat a la revista El Correu de l'OP núm X (Juliol-Agost 2012)